Prendre la paraula

Nit de reggae a Tarragona en homenatge a Bob Marley organitzat per l’Associació de Músics de Tarragona. Bones actuacions, millors versions però xiulets per al Pae y su Guitarra. El cantautor punk tarragoní no complia els cànons de bellesa rasta, sense rastes, ni banderes jamaicanes, ni porros, ni contratemps amb guitarra elèctrica, Pae va pujar a dalt de l’escenari a cantar una versió sui generis, situada a Sant Pere i Sant Pau, de “No woman no cry”. El Pae va acabar el seu homenatge al Bob tocant la canço de “Bob” Esponja. No entenc els que xiulaven i menys que ho fessin quan ell cridava “Viva Barón Rojo!”, però què hi farem, tal com deia el Marc, l’any que ve que facin un homenatge a La Trinca.
I mentrestant els dies i les nits passen i els llibres s’acumulen. Molt recomanable la “Història del moviment obrer als Països Catalans” dirigida per Pelai Pagès que va donar fa anys el setmanari “El Temps” en fascicles i que mai no he vist editada en volum. I també, com no, Fontana i Termes.
Us recomano, també el nou bloc del Vicent Canet, Periodisme Social, sobretot la reflexió que hi fa sobre el Dia de l’Alliberament Gai, Lèsbic, etc.
I coses curioses, demà l'”Ara”, un diari que ja no compro, fa un reportatge de vuit pàgines sobre els indignats i hi escriuen una colla que coincideixen en no tenir ni idea d’un moviment que rebutgen. Un motiu més per no comprar aquest diar que a banda del disseny cada cop em desagrada més en la majoria de les seves seccions, tot i que demà el compraré…