Prendre la paraula

L’Editorial Moll de Mallorca ha tret al carrer un llibre que caldria llegir, discutir, rellegir i del qual se n’hauria de parlar, i molt. "Països Catalans, en plural" és un llibre magnífic per la diversitat i pluralitat de mirades que presenta sobre un mateix tema: els Països Catalans.

L’Editorial Moll de Mallorca ha tret al carrer un llibre que caldria llegir, discutir, rellegir i del qual se n’hauria de parlar, i molt. "Països Catalans, en plural" és un llibre magnífic per la diversitat i pluralitat de mirades que presenta sobre un mateix tema: els Països Catalans. El llibre està coordinat per Damià Pons, qui va ser conseller de Cultura de les Illes Balears durant els anys de govern autoanomenat d’esquerres, i ha estat publicata a la col·lecció `Els llibre de Pròsper’. "Països Catalans, en plural" està organitzat en una sèrie de capítols en forma de preguntes: "quina nació?", "quin nacionalisme?", "quin marc institucional?", "quin espai de comunicació?", "quina economia?" i "quin model de país?"; una afirmació: "cultura catalana, ara"; i un epíleg. Hi destaquen noms com Joan Francesc Mira, Salvador Cardús, Josep Maria Llompart, Sebastià Alzamora, Ramon Tremosa, Agustí Colomines, Alfred Bosch, Joan Melià, Josep Guifreu o Miquel Sellarès, entre d’altres.

El llibre és un aplec d’articles escrits per molt diversos autors i autores que, això sí, defugen l’historicisme i la justificació mítica i aposten per una nació catalana completa, de Perpinyà a Alacant, actual i vista des de perspectives contemporànies. Hi destacaria la reiteració d’arguments d’alguns dels autors del Principat, que continuen arrecerats en un cert idealisme que només surt de processó quan algú com l’editor d’aquest llibre els ho demana, mentre que la resta de l’any fan ostentació de prudents regionals catalanescos. Què hi farem si la novetat ens ha d’arribar sempre dels extrems. En aquest sentit vull destacar per damunt d’altres aportacions la que fa el Vicent Partal. Una aportació contundent, innovadora, mordaç i que ens situa en la possibilitat d’un nou marc interpretatiu, un marc que jo personalment opto per estirar com si d’una madeixa es tractés i, evidentment, a barrejar amb altres fils per tal de fer-ne un de nou. Un fil nou trenat sempre en barreja amb d’altres que, com la mata de jonc de Ramon Muntaner, serà tan forta com fils (joncs) aconseguim ajuntar-hi, prescindint d’estats, prescindint de grans discursos, prescindint de grans relats… i optant per la contundència de la diversitat i de la independència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!