Russell, desbrossar les certeses

Dins del món de la lògica, el matemàtic i pacifista gal·lès Bertrand Russell (1872-1970), que en la seva “Autobiografia” deia que les passions que havien governat la seva vida eren “l’ànsia d’amor, la recerca de coneixement i una compassió incontrolable pel sofriment de la humanitat”, és qui estableix les bases de pràcticament tot. Construeix la deconstrucció del seu pensament, sobretot a partir de la preparació i dels horrors derivats de la I Guerra Mundial, davant la qual crida a la deserció, tan lluny de les abstraccions com de les idees segures i tancades.

En ell el recurs a la lògica és el darrer tros de camí per intentar reconstruir algunes certeses, unes certeses que un cop refetes el porten a posar en dubte bona part dels noms, que moltes vegades actuen com a abreviacions. Segons ell, quan diem Sòcrates diem alhora “el mestre de Plató” i per tant no tenim una paraula si aquesta no la tenim en relació amb la realitat, és a dir que les paraula són “això” quan parlem d’alguna cosa en concret que tenim davant o a la vista, per exemple. La seva desconfiança avança i no se li aturarà ni tan sols quan voldrà refer les paraules en un sentit matemàtic, lògic.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *