Prendre la paraula

El
26 de juliol, comença la vaga general contra la guerra. La vaga estava
convocada per 24 hores, però la presència al carrer de grups de gent que recorria
la ciutat amunt i avall sense parar va fer que no s’acabés en un dia i el
governador militar de Barcelona, el capità general De Santiago, declarés
l’estat de guerra i tragués l’exèrcit al carrer contra els manifestants. Tot i
que al matí tot s’havia desenvolupat sense violència sembla ser que la
presència dels tramvies al carrer, com a conseqüència de la nul·la organització
sindical dels treballadors del sector, havia escalfat els ànims de grups de
manifestants que havien descarregat la seva ira sobre els mateixos tramvies. És
destacable la presència de dones i infants en els incidents. Elles, en la
majoria dels casos, amb un llacet blanc com a símbol de la seva oposició a la
guerra.

S’aixequen
barricades, hi ha violents enfrontament entre obrers i militars, sobretot
Guardia Civil, i la vaga s’estén a altres localitats com Sabadell, Montblanc, Sant
Feliu de Llobregat, Igualada, Alcoi, València, Valls, Palafrugell, Terrassa,
Reus, Badalona, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Sitges…, tot i que són alguns
dels barris barcelonins com Poble Nou, Sants, Gràcia, les Corts o Drassanes, on
es produeixen els enfrontaments més violents i continuats. Al migdia, el govern
declara l’estat de guerra amb l’oposició del governador civil Ossorio y
Gallardo i aquest presenta la seva dimissió.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!