Prendre la paraula

“La nostra lluita contra el patriarcat no pot obviar la resta de lluites que ens oprimeixen, cal plantar cara al sistema capitalista i a qualsevol opressió ja sigui de condició sexual, de classe o de nació. Hem de fugir del feminisme institucional que redueix les protestes contra la violència masclista a minuts de silenci, i que ignora la violència econòmica que estem patint tot el conjunt de la població.”

Actes del 8 de març, organitzat conjuntament entre les assemblees feministes del Camp i l’Esquerra Independentista del Camp i manifest de la CGT.

Dimarts 21 de febrer: Debat sobre que els col·lectius feministes siguin mixtos o no.
A les 19h al Casal Despertaferro (Reus). Ho organitza: L’Hora Violeta.
Textos que es comentaran: “COL·LECTIUS FEMINISTES DE DONES: una necessitat per la lluita antipatriarcal actual” (de Laia Estrada) i “POR QUÉ EXISTEN COLECTIVOS NO MIXTOS?” (d’Alicia Couselo).

Divendres 24 de febrer: Conferència: Dones, retallades i crisi.
A les 19h a la Sala de Graus del Campus Catalunya (Tarragona).
A càrrec de Maria Jesús Izquierdo, professora de Teoria sociològica i doctora en Economia.
Ho organitza: Cau de llunes (AFRT)

Dissabte 25 de febrer: Taller “Introducció al patriarcat”
A les 11h al Casal Popular Pere Joan Barceló “Carrasclet” (Falset).
A càrrec de l‘assemblea feminista revolucionaria de Tarragona Cau de Llunes.
Ho Organitza: Col·lectiu Independentista del Priorat (CIP), en col·laboració amb el Casal Carrasclet.
Vivim en una societat patriarcal? Preguntar-nos-ho és el primer pas! Tot i que l’horari és un pèl intempestiu, us animem a participar d’aquest taller, que de ben segur ens proporcionarà eines per  identificar els trets patriarcals del nostre dia a dia i, així, poder combatre’ls.

Dissabte 3 de març: Ruta de memòria històrica per Tarragona
A les 11:30h. Els punts a visitar seran el Cementiri, l’Oliva, les Oblates, la presó de Pilats i el jardí de la Reconciliació (popularment la plaça de les dones represaliades i víctimes del Franquisme, una denominació que serà debatuda al proper ple municipal). Durant la ruta es comentaran els nyaps que s’han instal·lat fins ara per homenatjar les víctimes de la Guerra Civil i la repressió posterior.
Ho organitza: CUP Tarragona

Diumenge 4 de març:  a les 7 del vespre projecció de “Solas”, al Casal Popular La Turba (Valls).

Dijous 8 de març: Manifestació: No cosirem les vostres retallades, plantem cara!
A les 19h als Despullats (Tarragona).

Divendres 9 de març:Recuperació i reivindicació de la figura de Dolors Vives i Rodons.
A les 20h, acte al Casal Popular la Turba (Valls).
Dolors Vives i Rodons (Valls 1909 – Reus 2005) va ser la segona dona pilot del país. Amb l’esclat de la guerra és cridada per Alberto Bayo, cap de l’Aeronàutica Naval de Barcelona i fou mobilitzada com alferes per decret (1 d’octubre de 1936) juntament amb Pepa Colomer. Durant 3 mesos recorre amb un hidroavió la costa catalana per vigilar els vaixells enemics.

Cine-fòrum de la pel·lícula “Pan y rosas” de Kean Loach (2000).
A les 19h a la Biblioteca Conangla i Fontanilles (Montblanc). Ho organitza: CUP Montblanc
Passi de la pel·lícula del prestigiós director anglès reconegut pel seu estil de realisme social, i posterior debat amb els assistents. “Pan y rosas” tracta de les revindicacions laborals de les immigrants mexicanes a los Angeles. Maya i Rosa, que treballen en unes condicions d’explotació netejant oficines, no només veuran perillar el seu lloc de feina sinó que també poden ser expulsades del país. El film va ser nominada l’any 2000 a millor pel·lícula a la Palma d’Or del Festival de Cannes.

Cine-fòrum del documental “Rote Zora”
A les 18h, al Casal Despertaferro! de Reus.
Rote Zora va ser un grup armat de dones que es va caracteritzar pel seu compromís amb la lluita antipatriarcal, antiracista i anticapitalista, desemmascarant a personalitats, empreses i institucions responsables de la misèria vital i econòmica de les dones a tot el món. Les seves accions i atacs van perdurar durant tota la dècada dels 80 i la seva organització es va caracteritzar, durant tot aquest temps, pel rebuig a la jerarquia interna.
Ho organitza: AJR-Maulets

Dissabte 10 de març: Jornada al Despertaferro!

– A les 11h Projecció de diversos documentals “8 de marzo”, “Invisibles-Igualdad de género”, “Mujer no es sinónimo de madre”, i vermut!

– A les17:30h Xerrada: Teresa Mañé: mestra lliurepensadora a Reus, a càrrec de Salvador Palomar (membre de Carrutxa).

– A les 19h a Xerrada: Subjectivitat, ordre social i patriarcat, a càrrec de María Jesús Izquierdo (professora de Teoria Sociològica de la UAB i doctora en economia).

– A les 21:00 sopar popular a la mateixa sala del casal, preu 10€ apunteu-vos anticipadament a la Taverna Despertaferro

– A les 23:00 festa de dj’s amb Dj Pantoja, Dj’s Puffy Amy Iumy i Dj Reme

Ho organitza: Dones en Acció

Diumenge 11 de març: a les 7 del vespre projecció de “Mirant al Cel”, al Casal Popular La Turba.

A mesura que rebem tots els actes els anirem recollint aquí. (info[a]pobleviu.cat)

Manifest de la manifestació:

NO COSIREM LES VOSTRES RETALLADES. PLANTEM CARA!

Aquest any, el dia de les dones treballadores pren una importància especial. Tot i que cada dia cal reivindicar els drets de les dones, en el context actual, aquesta reivindicació ha de sonar més forta que mai.

Ens trobem en un moment convuls, socialment i econòmica, que ja va començar amb el govern del PSOE i la passivitat de CCOO i UGT. Per la seva banda, el govern del Partit Popular ha entrat amb les tisores a la mà, com ho va fer en el seu moment Convergència i Unió, i ens demostren cada dia que estan disposats a retallar tots els nostres drets elementals per tal de poder salvar els interessos del sistema capitalista.

La crisi econòmica, que ha estat la protagonista de les reivindicacions d’aquesta diada els últims dos anys, i que enguany ho continua essent, afecta de manera especialment crua les dones. Som testimonis cada dia de tancaments d’empreses, EROs i deslocalitzacions que deixen un reguitzell constant d’acomiadaments. Aquesta situació agreuja la ja delicada situació de les dones davant el mercat laboral. Els mitjans de comunicació han difós la falsa idea que les dones treballadores no estan patint tant la crisi com els homes perquè les seves taxes d’atur no han crescut tant com les masculines. Al principi de la crisi, l’atur masculí va disparar-se, ja que els sectors més afectats eren aquells que havien estat tradicionalment ocupats per homes (com la construcció i la indústria pesada), però actualment, sabem que aquest context afecta el conjunt de la població, i que els treballs més precaris, tradicionalment ocupats per dones, s’estan veient especialment perjudicats amb la congelació del salari mínim interprofessional, que ja era un dels més baixos d’Europa, o amb l’abaratiment del cost de l’acomiadament.

A les retallades laborals s’hi sumen també les retallades en educació i salut marcades per la voluntat de privatitzar cada cop més els àmbits del benestar social. I qualsevol protesta davant d’aquestes és durament reprimida, tal com hem vist recentment amb l’alumnat i el professorat del País Valencià. Així, en aquests sectors on els llocs de treball estan ocupats majoritàriament per dones, les pèssimes condicions laborals es veuen cada cop més accentuades.

D’altra banda, amb la crisi s’han reduït les ajudes públiques de caire social, com les rendes mínimes d’inserció o les prestacions derivades de la Llei de la Dependència. Aquest fet, unit a les poques, quan no inexistents, places públiques de guarderia per a infants de 0 a 3 anys i a l’envelliment de la població que patim, porta a moltes dones a deixar la feina o reduir les hores que dediquen a un treball remunerat per ocupar-se dels familiars a càrrec, al no tenir recursos per pagar algú que en tingui cura mentre elles treballen. La nostra societat, tot i que de forma molt més subtil, segueix sent patriarcal, i les dones, el jovent, la gent gran i les persones nouvingudes estem sent els col·lectius més perjudicats per la crisi.

En aquest context, moltes dones es veuen obligades a tornar a dependre econòmicament del marit, i la seva condició social torna a la situació de subordinació domèstica. Una dona lligada a la casa, a tenir cura de la família, i que depèn del sou de l’home, està condemnada a un estat de vulnerabilitat que afavoreix l’augment de la violència masclista dins les llars i els abusos de poder a la feina, amb molt poques opcions per a fer-hi front. I més quan veiem que en el govern entrant, la ministra de torn, comença a canviar el terme de violència de gènere per “violència en l’àmbit familiar”, posant de manifest la voluntat d’eliminar qualsevol condicionant polític d’aquests tipus d’abusos, invisibilitzant així la lluita contra el patriarcat.

El conjunt de totes aquestes situacions extremes ens porta a un agreujament de la feminització de la pobresa que ja estàvem patint. La situació és especialment greu en el cas de les famílies en que cap membre aporta ingressos, la majoria de les quals són famílies monoparentals. I quan parlem de famílies monoparentals, sabem que desafortunadament en el 90% dels casos estan encapçalades per dones amb criatures al càrrec.

Avui, més que mai, cal recordar per què commemorem el 8 de març. L’any 1908, 129 treballadores d’una fàbrica tèxtil de Nova York van declarar una vaga en protesta per les condicions insuportables de treball que patien. L’amo no va acceptar la vaga i, mentre les obreres ocupaven la fàbrica, va tancar les portes i hi va calar foc, morint abrasades totes les dones que hi havia dintre. És important recordar l’origen d’aquesta data per recordar que el feminisme que defensem no és l’institucional, que la nostra lluita no vol igualar-nos al sistema productiu que precaritza per igual a tota la classe treballadora, sinó que pretén derrocar-lo i construir noves relacions laborals i personals, més igualitàries i de justícia social.

La nostra lluita contra el patriarcat no pot obviar la resta de lluites que ens oprimeixen, cal plantar cara al sistema capitalista i a qualsevol opressió ja sigui de condició sexual, de classe o de nació. Hem de fugir del feminisme institucional que redueix les protestes contra la violència masclista a minuts de silenci, i que ignora la violència econòmica que estem patint tot el conjunt de la població. Hem de trencar amb el pactisme entre els grans sindicats i la patronal i hem de fer sentir la nostra veu cada cop més clara i forta, plantant cara, avui i cada dia de l’any!

Sense les dones, no hi ha revolució!