<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
S’arriben
a aixecar fins a 250 barricades, s’assalten les armeries i en algunes topades
els soldats es neguen a disparar, cosa que sí fan els guàrdies de seguretat.
Els catorze mil soldats de la guarnició de Barcelona són mobilitzats.
Pere
Coromines, l’intel·lectual d’esquerres i catalanista, simpatitzant de les idees
anarquistes durant bona part de la seva joventut i pare del filòleg Joan
Coromines, descriu en els seus “Diaris i records” com va viure les jornades.
Del dia 26, en diu que “jo no crec en l’organització. És un sentiment general
el que ha mogut tothom a la protesta. Els que van pels carrers decidits a tot
són les dones, els reclutes i els de les primeres reserves. Aquesta gent no tem
ni la mort. Perquè, entre morir a Melilla i morir aquí, prefereixen morir a la
vora de casa. A l’anar a dormir he vist soldats de cavall per la
Gran Via, que enraonaven amigablement amb
els paisans”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!