El bloc d'en Jordi Martí

Demà tindrà lloc la primera sessió del Debat d’investidura del nou President de la Generalitat. Serà una setmana trascendent. I plena de noves emocions. Segurament no serà fins la segona de les sessions plenàries del Debat d’investidura, el dijous 23 de desembre, quan Artur Mas aconsegueixi els suports necessaris per ser escollit i proclamat President de Catalunya. I si es confirma aquesta hipòtesi, el dilluns 27 serà una data històrica: tindrà lloc la presa de possessió del nou President, al Palau de la Generalitat. I sortirà al balcó de la seu del Govern, per saludar als que ens concentrarem, emocionats, a la Plaça de Sant Jaume per expressar la nostra satisfacció i per desitjar-li el millor dels encerts al capdavant de la màxima institució d’autogovern del país. Serà una jornada molt diferent de la d’ara fa set anys. Rodríguez Zapatero no sortirà al balcó, acompanyant, beneïnt i tutelant els líders del Tripartit. I tampoc es produirà una de les situacions més doloroses i humiliants que varem viure l’any 2003: quan surti l’ex-President Montilla del Palau de la Generalitat, ni se l’insultarà ni sel’ vexarà, -espero i desitjo- tal com van fer les hordes socialistes i tripartites al President Jordi Pujol en el moment d’abandonar la seu del Govern català.

La investidura i la presa de possessió d’Artur Mas com a nou President de la Generalitat es produiran de demà en vuit. No podem esperar ni el sentit comú ni la generositat de les forces polítiques de la nova oposició en el sentit de propiciar la investidura en la primera de les sessions plenàries. Totes elles han anunciat, en primera instància, el seu vot negatiu a la investidura d’Artur Mas. Hi ha un mandat clar i contundent del poble de Catalunya. CiU ha rebut l’encàrrec de dirigir els destins del país els propers quatre anys. I no existeix alternativa possible a la Presidència de CiU. Però malgrat aquestes dues circumstàncies, caldrà esperar, al menys, a una segona sessió d’investidura, el dijous 23. Sens dubte, les forces del Tripartit, en estat de xoc i desconcertades pel càstig rebut el 28-N, han estat incapaces d’adonar-se’n que la seva posició, obstruccionista i dilatòria, no els ajudarà a iniciar la seva recuperació i donaran una mostra més d’incapacitat de llegir el signe dels nous temps.

Som molts els que esperem una cerimònia de presa de possessió d’Artur Mas singular, carregada de simbolisme i d’emocions, i que projecti un nou estil de fer política. Des de l’austeritat, però amb clars símptomes d’ambició nacional. Coherent amb el cerimonial de les grans ocasions, però amb l’autenticitat dels moments històrics que tanquen una etapa i n’obren una altra, plena d’esperances. Segurament encara no som prou conscients dels reptes dels propers anys: els econòmics i socials, els dels valors i els de l’autogovern. Estem en una cruïlla històrica i el nou President del país i el seu Govern han de ser conscients, i ho seran, de la trascendència del moment. Caldrà la millor de les predisposicions, la millor gent al capdavant de les diferents àrees en les que s’organitzi el Govern, la millor de les actituds i el millor dels lideratges. I sobre tot, el millor dels esperits de servei i la millor de les sinèrgies entre el sector públic i el privat, donades les limitacions de tot ordre amb les que es trobarà el Govern d’Artur Mas.

I entre la investidura i la presa de possessió d’Artur Mas, viurem una altra data històrica: el 25 de desembre, Nadal. Data en la que com cada any commemorarem l’aniversari de la mort del President Francesc Macià. I ho farem, acompanyant Artur Mas, Xavier Trias i Felip Puig, a les 10 del matí en un emotiu acte al Cementiri de Montjuïc de Barcelona. En un moment de mirada al futur i de nous projectes i il.lusions, serem fidels al llegat del President Macià. Passat, present i futur, el dia de Nadal. Convergència i CiU, pendents de protagonitzar i liderar una legislatura trascendental pel futur del nostre país, no oblidarem el President Macià i el seu llegat, un dels més importants símbols del catalanisme polític que va prestigiar el Govern de la Generalitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!