El bloc d'en Jordi Martí

Aquesta setmana ha estat plena d’esdeveniments de gran trascendència, tant a nivell internacional com a nivell local. L’any 2011 ha arrencat amb revoltes socials que poden canviar l’statu quo dels països àrabs, i de retruc el del món sencer. Rés sembla segur i tot es mou. Tot sembla volàtil i ningú s’atreveix a fer pronòstics, ni a curt termini. En el marc de la Unió Europea s’han intervingut economies de països veïns i l’estat espanyol es prepara per la visita de la cancellera Merkel, amb els deures mig fets. I a Catalunya el Govern de la Generalitat està a punt de tirar endavant un pla de xoc per intentar salvar la credibilitat de l’autogovern i les finances públiques del país. I de nou, hem pogut comprovar que els artífexs dels intents de treure Catalunya i l’estat del pou tenen noms i cognoms: gent seriosa, catalans la majoria d’ells, i en concret de CiU, en l’escenari polític català i estatal.

El mes de maig de l’any passat, l’abstenció dels diputats de CiU al Congrés en una votació històrica va permetre salvar l’estat espanyol i la seva economia d’una intervenció segura de les autoritats comunitàries. Fins i tot va perillar l’estabilitat de l’euro, amenaça que va obligar a intervenir als mateixos presidents dels EUA i de la Xina. Algun dia caldrà saber les trucades que la direcció de CiU va rebre d’empreses de l’IBEX 35 i d’altres instàncies catalanes, espanyoles i internacionals, els dies previs a la votació sobre les mesures que va acabar prenent el Govern de ZP. Uns, com el PP, van actuar amb total irresponsabilitat, i altres ni tan sols van rebre cap trucada reclamant allò que calia fer per evitar la pitjor crisi econòmica, política i social de l’estat de l’etapa democràtica.

Ara, de nou, s’ha tornat a posar en evidència la preparació i la qualitat dels polítics d’aquest país. I també dels líders empresarials i sindicals. Uns, com sempre, al peu del canó, disposats a assumir responsabilitats i a actuar i a prendre decisions compromeses. Decisions difícils però que miren a mig i llarg termini. El curtplacisme ha dominat l’escena política estatal durant massa temps. Ara cal deixar de pensar en la legislatura en curs i en les properes eleccions per començar a pensar en una generació sencera, en els nostres fills. I de nou, la gent seriosa, amb molta diferència sobre la resta de formacions polítiques catalanes i estatals, ha estat la gent de CiU.

Per una banda el Govern de la Generalitat, amb el President Mas i el Conseller Mas Colell al capdavant, s’ha compromès a tirar endavant un pla de xoc que permeti l’acompliment de l’objectiu del dèficit de l’1,3% per al 2011. Tenint en compte el dèficit de més de 8.000 milions que ha deixat el Tripartit el 2010, cal tenir lideratge polític i fortalesa moral per tirar endavant l’esmentat pla de xoc. Com diu el President Mas, "la confiança d’Espanya no ens l’hem de guanyar; saben que som gent seriosa".

D’altra banda, la gent de CiU ha tingut de nou, un paper decisiu en els acords amb el Govern del PSOE, la CEOE i els dos principals sindicats, que han permès les reformes del sistema financer espanyol i la reforma de les pensions. Quatre han estat els noms claus que han salvat el nou escull que amenaçava enviar el vaixell espanyol a les roques: Rubalcaba (PSOE), Joan Rosell (CEOE), Isidre Fainé (La Caixa-Confederació de Caixes d’Estalvis) i Duran Lleida (CiU). Tres catalans i el President espanyol de facto. Fins i tot el màxim responsable de la UGT, Cándido Méndez, ha agraït públicament el paper de Joan Rosell i Duran Lleida en el pacte de les pensions. De nou, gent seriosa al capdavant de les negociacions de més calat.

I mentres la gent seriosa hi posa seny, matèria gris i eficàcia, allunyant-se d’etiquetes estèrils i de prevencions ideològiques caducades, altres continuen ancorats en debats nominalistes desfasats i superats. En aquest sentit, una nova perla dominical la podem trobar avui a La Vanguàrdia, signada per Jordi Barbeta, a www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20110130/54107468751/son-de-izquierdas.html.
Els que han portat Catalunya a la ruïna i l’estat a la penúria i al descrèdit internacional, ara ens advertiran, a quatre mesos de les eleccions autonòmiques i municipals, que ve la dreta. I segurament tindran raó, però els haurem de recordar que hauran estat ells, precisament, els que els han posat en safata el poder.

I per als qui tinguin la temptació de recordar que el progrés de Catalunya i el manteniment de l’estat del benestar dels catalans només depèn de la nostra sortida de l’estat, caldrà dir que segurament aquesta és la única solució. Però mentre la independència no arribi, caldrà que el Govern de Catalunya remi solidàriament en la mateixa direcció que el Govern de l’estat amb l’objectiu de deixar enrera l’amenaça de la intervenció de la nostra economia. Deixem el "cuanto peor, mejor" per altres, fem els deures i preparem-nos per aixecar el vol en una conjuntura millor, tant econòmica com política i social. I després dels invents Tripartits, la única alternativa a CiU, ara per ara és….CiU.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!