El socialisme és, cada dia que passa, un valor a la baixa i un obstacle per al progrés i l’autogovern de Catalunya. El socialisme català i també l’espanyol. Si "el PSC somos nosotros"
, tal com va afirmar José Luís Rodríguez Zapatero, fins i tot ens podem estalviar la diferenciació entre ambdúes marques.
1- Finançament:
Estem a les portes d’un acord polític de principis entre el Govern espanyol i el Tripartit català. Un acord que previsiblement incomplirà l’Estatut i que si és així, de cap manera haurem d’acceptar. Especialment aquells partits polítics integrants del Tripartit que un dia van dir que no sortirien del govern per un mal acord de finançament i que ara amenacen amb fer el contrari. No podem oblidar que el model que s’aprovi serà el que haurà de permetre al Govern català afrontar els reptes dels propers quatre anys, un període de crisi econòmica sense precedents. El País i el futur nou govern català que haurà de liderar aquesta etapa, plena de dificultats, no poden quedar hipotecats per la gasiveria del PSOE i la incompetència del PSC.
2- Seleccions Nacionals:
El Govern del PSOE, a través del Ministeri d’Educació, Política Social i Esport, (Mercedes Cabrera) i de la Secretaria d’Estat per a l’Esport (Jaime Lizavetsky) han fet un pas més per graduar-se en neonacionalisme esportiu espanyol. Després de l’exhibició de "la roja", aquella que va "a por ellos", ara han promogut l’expulsió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) de la Federació Internacional de Curses de Muntanya. El PP (Miguel Angel Rodríguez) nomès ens acceptava jugant a bales (canicas). Ara el PSOE competeix en espanyolisme i en centralisme amb els seus companys del PP.
I els Ministres Chacón i Corbacho acceptant corresponsablement l’operació. En podem dir botiflerisme d’aquesta actitud, o és una expressió políticament incorrecta?
3- Enquestes:
Els estudis sociològics i les enquestes, les que s’han publicat i les que es guarden els estats majors dels partits polítics de casa nostra, van en la mateixa direcció. Tant si parlem de les eleccions al Parlament de Catalunya com si ho fem de les de l’Ajuntament de Barcelona, la coincidència és total. Els socialistes baixen i Convergència i Unió guanya posicions. El Tripartit no suma i ERC continua perdent pistonada. Tot plegat no és més que una tendència que haurà de confirmar-se durant el proper cicle electoral, que comença amb les eleccions europees del juny de 2009 i acaba amb les eleccions municipals del juny de 2011. Per als nacionalistes, que lluitem pel progrés del País i de la nostra gent, és l’hora de prèmer l’accelerador. El CANVI ÉS POSSIBLE.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em fa l’efecte que el seu país i el meu no és el mateix.
Senyor Jordi Martí, hauria d’informar-se millor del que diu, la FEEC no era membre de la Internacional de Curses de Muntanya, per tant ningú l’ha fet fora d’una organització on no hi era.
Tot és un muntatge brut de la Plataforma per desprestigiar a aquells que no els hi riuen les gracies.