EGAGRÒPILES
Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana
Aquest és el títol del reportatge que he públicat al número 29 de la revista NAT (juny de 2007), l’objectiu del qual és avaluar quin és l’estat i la tendència de les reserves d’aigua del nostre país (més enllà dels episodis estacionals de pluja). Una anàlisi que ve determinada per dues variables: la quantitat i la qualitat de les nostres masses d’aigua (rius, llacs, embassaments, aqüífers…).
Però més enllà de les dades, el reportatge vol incidir en les causes de la progressiva davallada en les reserves (que no només són climàtiques, sinó, en bona mesura, antròpiques) així com en les alternatives viables per a una millor gestió dels recuros hídrics. Allò que s’ha anomenat una ‘nova cultura de l’aigua’. Per a fer-ho, m’he basat en diverses fonts de l’àmbit institucional, social i científic i he comptat amb l’assessorament del professor Narcís Prat, un expert en ecologia i gestió de l’aigua.
Com sempre, si voleu llegir-lo, us convido a acostar-vos al quiosc o la llibreria que us caigui més a prop. Així, de passada, contribuireu a enfortir l’espai comunicatiu català.
(Foto: Les aigües del riu Manol. Jordi Lon)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bon article! he disfrutat llegint-lo. Aporta dades i reflexions interessants.
Una reflexió-conclusió: de res serveix fer polítiques per a tenir més aigua disponible si no van acompanyades d’una moderació en el consum i una racionalització d’aquests recursos.
Al País Valencià, per exemple, el PP vol aigua de l’Ebre tant sí com no, però en canvi, no fa absolutament res, RES, per reduïr-ne el consum… ans al contrari, els camps de golf i les megaurbanitzacions creixen com bolets.
Em sap greu però el servidor de Goear esta saturat i totes les desviacions les obvia, veig que ets xirucaire ( em penso pel teu Bloc que ara he descobert) i com a tal saps que moltes nit a la muntanya i de foc de camp sense els esquirols haguessin estat buides, una abraçada . Salut!!