EGAGRÒPILES

Cada any, el Worldwatch Institute publica un informe anomenat "L’estat del món". I cada any, UnescoCat fa la bona tasca de traduir-lo i publicar-lo en la nostra llengua. Tot un punt a favor d’aquestes dues entitats, que fan una bona tasca en pro de la comunicació ambiental.

Enguany, L’estat del món 2007 té com a tema central "El nostre futur urbà" i posa sobre la taula la tendència de la humanitat a concentrar-se en grans àrees urbanes, cada cop més esteses sobre el territori, amb els problemes de marginació social, contaminació ambiental i manca de recursos bàsics que això significa.

Un bon document, farcit de dades, anàlisis i exemples reals (alguns dels quals esperançadors) que ens ha d’ajudar a plantejar-nos quin futur volem i com hi hem d’arribar.

Jo m’atreveixo a fer una proposta modesta i circumscrita al nostre àmbit geogràfic: la valorització del món rural. Potser algun dia en parlo més amplament, però apunto quatre preguntes desordenades:

• Per què hi ha la moda de parlar de la gent del país com a ‘ciutadans’?
• Per què el llenguatge encara manté frases despectives sobre el món rural (‘fer el pagès’, ‘baixar de l’hort’, ‘ser hortera‘, ‘venir de poble’, ‘parlar de poble’…)?
• Per què la progressia de torn associa la ciutat al cosmopolitisme, la modernor i el pensament obert i oblida tot allò que es fa fora de la capital?
• Per què una exposicó sobre cultura catalana a Nova York porta el nom de Barcelona?

Podria continuar. Però només amb aquests exemples ja queda clar com la nostra societat viu d’esquenes a la realitat del territori (minoritària, però realitat). Cal una valorització del món rural que posi de manifest la seva importància en l’estructuració i vertebració del nostre racó de món. O ens hi posem o l’asfalt cosmopolita engolirà tot el país…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!