Si ser actriu vol dir posar-se a la pell dels personatges i fer-los prendre entitat pròpia, saber transmetre sentiments i sensacions contraposades, ser capaç d’evolucionar durant una hora i mitja dalt de l’escenari sense que l’espectacle decaigui, transitar d’un registre a un altre en dècimes de segon, dominar el monòleg, el diàleg, el recitat i la cançó, comunicar-se amb l’espectador de tu a tu sense trencar la màgia de l’escena, omplir un teatre de gom a gom i fer alçar el públic de la cadira…. no hi ha dubte que la Lloll Bertran és un tros d’actriu. I si desconfieu d’aquest elogi i només coneixeu la faceta televisiva de la polifacètica artista anoienca, us recomano que us deixeu caure per La Villarroel de Barcelona i, des de la proximitat que permet la sala, gaudiu sense prejudicis d’El show de la Lloll, 25 anys. Jutgeu vosaltres mateixos…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens molta raó … és un tros d’actriu i de vegades incompresa.