Els
Països Catalans tenen una gran tradició en l’observació i l’estudi dels ocells,
lligada a l’excursionisme naturalista i a la gran diversitat de zones humides i
espais forestals que s’estenen pel territori.
L’arrelament d’aquesta afició ha
fet que a casa nostra hi hagi alguns dels grans entesos del món, així com una
editorial especialitzada (Lynx Edicions), que ha publicat l’enciclopèdia de
referència per als ornitòlegs: el Handbook of
the Birds of the World.
On podem observar ocells?
Les
zones humides (aiguamolls, rius, maresmes, llacunes…) són indrets apropiats
per a l’observació d’aus. Al nostre país n’hi ha una gran diversitat, dels
aiguamolls de l’Empordà a l’albufera de València, els deltes del Llobregat i
l’Ebre, s’albufera d’Alcudia, la reserva de Sebes, l’Aiguabarreig o diversos
estanys com els de Sils, Montcortès, Ibars o Banyoles. També són bons indrets
per observar ocells els espais de secà de les comarques de ponent, com la
timoneda d’Alfés o el clot de la Unilla.
(Segueix…)
Material necessari
– Uns bons binocles o una
ullera de llarga vista.
–
Una guia per a la identificació d’aus (n’hi ha diverses, depenent de
l’experiència de cadascú).
– Una mica de paciència.
Recomanacions
–
La primavera i la tardor són les èpoques òptimes per veure aus migratòries. A
l’hivern podem observar les aus nidificants i estacionals.
–
Les millors hores per observar ocells són les primeres del dia i les últimes
(just abans de la posta).
–
Per no espantar els ocells i poder veure’ls bé és
recomanable utilitzar els punts d’aguait (si n’hi ha) o bé portar roba mimètica
amb l’entorn.
–
La contemplació de la fauna demana silenci, tranquil·litat i capacitat
d’observació, unes qualitats que cal treballar amb els més menuts i amb els que
no ho són tant.
–
Cal respectar l’entorn i no entrar a les reserves destinades a la nidificació
d’aus.
Per saber-ne més:
(Foto: Observant ocells
a l’Aiguabarreig. Jordi Lon)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Àguila forta,
cuabarrada,
si encomanessis
el teu coratge
a aquest vell poble
que bada i bada,
prou que et diríem,
en homenatge,
àliga nostra
quadribarrada.
Visc prop del parc Güell -hi vaig a córrer cada dia- i s’acaba de parar un puput a una antena de televisió de davant de la meva finestra. Ha sabut que parlàvem d’ocells i devia voler espiar què en dèiem.