10 de juliol de 2010
Sense categoria
5 comentaris

Per primer cop, crec que ho veuré

Jo no sóc espanyol ni francès. Sóc independentista des que tinc ús de raó. Crec que em van ajudar les ‘Cròniques d’una ocupació’ d’en Pedrolo a l’Avui, el pas per Estat Català, les primeres estelades roges i mocadors negres, les primeres pedrades a les porqueres i alguna hòstia de la poli espanyola. Crec que em van ajudar en Raimon i en Lluís Llach, els Desperdicis i els Brams. Crec que em van ajudar llibres com ‘Nacionalisme català’ de l’Armengou, ‘Cartes de la presó’ de la Núria Cadenas o ‘La batalla i altres textos’ d’en Daniel Cardona. Crec que em van ajudar Al Tall, l’Ovidi, Martí i Pol i Estellés. Crec que em van ajudar en Jordi, l’Oriol, en Santi i tants còmplices de petites batalles. Però mai, mai, mai havia vist la llibertat tan a prop. De fet mai hauria cregut que veuria la meva terra lliure. Jo em conformava en passar el testimoni. Jo em conformava a explicar a futures generacions, a les meves filles, que hi havia hagut una batalla a Almansa, que els germans Badia existien, que la bandera negra havia onejat a Barcelona, que la creu de Sant Jordi no només és la bandera d’Anglaterra, que en Guillem Agulló no el van matar només per ser jove i de Burjassot. Jo em conformava a ser aquella minoria que es limita a esperar temps millors i es limita a passar el relleu o a passar la flama, com dirien els Obrint Pas.

Però avui tot ha canviat. Tinc la Carme i les petites dormint. Tinc alguns amics a Catalunya Nord (ei Juli, empanat com sempre mai llegiràs això) i alguns a la Franja (excursionistes de pa sucat amb oli, que tingueu sort i que la vida us doni un camí ben llarg i així pren… bé paro) i jo estic sol el menjador i estic flipant del que he vist a Barcelona, del que he viscut. Avui ha canviat tot. Per primer cop crec que ho veuré!

Però a més ara no em conformo amb mitges tintes. Ho vull veure tot. Vull veure el meu país lliure de Salses a Gaurdamar i de Fraga a Maó o des del Segura al Roselló i del riu Cinca al port de Maó. Per si un cas els meus amics són fora… després ja em puc morir. Una abraçada a tots!

V I S C A  L A  T E R R A 

MO R I  E L  M A L  G O V E R N ! ! !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!