1 de juliol de 2010
Sense categoria
1 comentari
Estatut
Em fa molta mandra escriure sobre aquest estatut, sobre aquest tribunal i sobre aquesta sentència. Però ho he de fer. Ho ha fet tothom, també ho puc fer jo. Encara que pixi fora de test…
Comencem per l’estatut: era un estatut de joguina, un estatut òbviament
espanyol, com no pot ser d’altra manera, un estatut pensat directament per encabir-lo a la
constitució espanyola. Un estatut rebaixat ja a la primera de canvi
perquè els espanyols ens l’aprovin a les seves corts. De fet no deixa de
ser una llei orgànica, sí orgànica, però orgànica espanyola. Un estatut
que feia riure només de mirar-li les tapes, a data d’avui ja
socarrimades. A la merda l’estatut! Que se’l confitin!
espanyol, com no pot ser d’altra manera, un estatut pensat directament per encabir-lo a la
constitució espanyola. Un estatut rebaixat ja a la primera de canvi
perquè els espanyols ens l’aprovin a les seves corts. De fet no deixa de
ser una llei orgànica, sí orgànica, però orgànica espanyola. Un estatut
que feia riure només de mirar-li les tapes, a data d’avui ja
socarrimades. A la merda l’estatut! Que se’l confitin!
Li toca al torn al Tribunal. D’aquests poc se’n pot dir, fan la seva
feina. Els donen tisores, cinta adhesiva, l’estatut i un llibre
d’instruccions prou explícit. No podien fer altra cosa. A més, com més
estrips hi foten, més abraçades reben. 4 anys per retallar, enganxar i
cobrar.
feina. Els donen tisores, cinta adhesiva, l’estatut i un llibre
d’instruccions prou explícit. No podien fer altra cosa. A més, com més
estrips hi foten, més abraçades reben. 4 anys per retallar, enganxar i
cobrar.
I la sentència. Aquest és el fet positiu, crec. L’hagués preferit més
dura encara. Hagués preferit que l’haguessin escapçat de dalt a baix.
Però no me’n queixo, ja em sembla bé. Som mesells i necessitem que ens toquin el crostó. Necessitem una massa
crítica d’emprenyament per explotar. Espero que de tot plegat en surti una classe política prou valenta que sàpiga vehicular tot aquest emprenyament i convertir-lo amb alguna cosa positiva. Crec que aquesta vegada pot ser així.
dura encara. Hagués preferit que l’haguessin escapçat de dalt a baix.
Però no me’n queixo, ja em sembla bé. Som mesells i necessitem que ens toquin el crostó. Necessitem una massa
crítica d’emprenyament per explotar. Espero que de tot plegat en surti una classe política prou valenta que sàpiga vehicular tot aquest emprenyament i convertir-lo amb alguna cosa positiva. Crec que aquesta vegada pot ser així.
Proposta: Seguim la via que proposa Al Tall, la via del Rei Jaume…
Tornem a la via d’en Jaume,
girem-la cap al futur,
hissem la llengua del terra
que l’hem de traure a la llum,
passem de l’autonomia,
trenquem tots els estatuts,
portem la sobirania
i fem restablir els Furs,
portem la sobirania
i fem restablir els Furs.
Descansi en pau…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veig que continues amb el bloc! Molt bé, molt bé. Totalment d’acord amb el del Sandro (aquest nom ja denota burgesia catalana espanyolista).
Per cert, molt xulo el grafit.