Jordi Cots

El 16 de desembre de 1965 va ser la data de naixement de la Marta Planas. Avui hauria fet 52 anys. El maleït càncer va poder amb ella l’any 2013, després de casi 3 anys de intensa lluita vital contra la malaltia.

Aquests darrers anys no hem pogut compartir amb ella la seva companyia,  el seu parer, el seu escalf, així com la seva alegria i fortalesa.

Aquest 2017 de ben segur que hauria vibrat com a mínim en l’11 de setembre i el referèndum de l’1 d’octubre, amb les aturades generals del 3 d’octubre i del 8 de novembre. I estaria indignada i s’hauria rebel·lat contra la repressió policial, l’empresonament dels líders de les entitats civils i de part del govern, i de l’exili de l’altre part. Alhora estaria ben satisfeta que finalment la paritat amb el sistema de llistes cremallera s’hagi incorporat a les candidatures d’ERC, el seu partit. Hauria pensat, “Ja era hora!”. Hem de tenir present que avui som on som gràcies a la implicació, compromís i militància de persones com ella durant una bona colla d’anys.

De ben segur també continuaria gaudint de caminades pel seu entorn natural de Montseny, amb els seu senders, camins i el remor de la Tordera. Com també d’alguna excursió hivernal o estival a alguna vall de banda i banda dels Pirineus, o amb l’assistència a concerts i altres esdeveniments culturals. Tampoc hauria faltat a la seva cita anual a la Fira de les Flors de Girona.

Per les persones que vàrem tenir la sort de compartir part del seu temps la seva absència ens ha deixat un important buit. Tant important com la profunda petjada que ens ha deixat, que conviu amb nosaltres.

Nota: La imatge és a l’entrada de l’església romànica de la Nativitat de Durro, Vall de Boí, tardor del 2012