Jordi Cots

Condicionats per la pandèmia i altres situacions però igualment mobilitzades i mobilitzats arreu

L’11 de setembre de 2020 ha estat diferent en molts sentits, tant personalment com col·lectivament, però s’ha demostrat arreu dels territoris, tant al Principat de Catalunya (més de 130 actes descentralitzats amb diferents formats), com també a la Catalunya Nord (a l’emblemàtica Maternitat d’Elna), que ens hem mobilitzat. Segons dades d’inscripció -tot i que fins ara la realitat sempre ha superat el nombre d’inscripcions-, tot i les estrictes mesures de seguretat i distanciament sanitaris, unes 59.000 persones.

Un condicionant important ha estat la pandèmia del COVID19 per una banda, amb totes les restriccions sanitàries establertes per salut pública, i els seus efectes sobre tothom (persones positives, altres en aïllament per contactes estrets, altres amb certa por comprensible pel context de risc de rebrot alt i contagi…).

Alhora en les bases del món independentista, es viu cert astorament i molt emprenyament per la manca d’estratègies compartides per fer front a la repressió política de l’Estat espanyol, que comporta persones preses i exiliades polítiques, i centenars de persones sotmeses a la multitud de causes judicials en curs, en el marc de la causa general contra l’independentisme. Astorament i emprenyament per les tàctiques partidistes de curta volada i sense sentit d’Estat de les direccions de les formacions polítiques independentistes, més centrades en les respectives estratègies electorals a curt termini que en trobar un mínim comú denominador per fer front a la repressió de l’estat i de com preparar el nou embat efectiu i definitiu per exercir la sobirania.

I ja hem comprovat que dels suposats autodeterministes nostrats no podem esperar gaire cosa, perquè o bé governen conjuntament amb una formació necessària i defensora de l’aplicació de l’article 155 en el seu dia, i per tant justificant la repressió via advocacia de l’estat i la fiscalia general (recordem les recents afirmacions de la seva titular, on afirmava que “el juicio en el Tribunal Supremo ha sido ejemplar”), o a l’hora de la veritat van mirar cap a un altre costat i no han aturat la repressió quan han arribat al “Gobierno mas progresista de la historia”.

Moltes i molts no entenem com es pot justificar per part d’uns i d’altres mantenir acords de govern a diferents institucions, com ajuntaments, consells comarcals o les diputacions -que dit de passada haurien d’estar després de quaranta anys desmantellades en favor en part dels no nats consells de vegueria- amb formacions que van aplicar i justificar l’article 155 i continuen aplicant la repressió.

Personalment ha estat un 11 de setembre estrany, molt estrany. Tot i procurar coordinar la col·laboració de la Intersindical-CSC en els 8 actes descentralitzats convocats per l’ANC a l’Alt Pirineu -Oliana, Organyà, Pobla de Segur, Puigcerdà, Seu d’Urgell, Sort, Taüll i Tremp-, enguany ha estat la primera vegada des de l’any 1977 -llevat de l’any 1986 pel “segrest legal”…- que no he estat presencialment a peu de carrer, sinó a un racó del país, a la Vall Fosca. Molt connectat amb les companyes i companys tant del sindicat com de les diferents territorials de l’Assemblea, però no a peu de carrer. I sempre ho havia estat, des de les manifestacions independentistes a Barcelona que érem durant forces anys pocs milers, fins les dels darrers anys des de la creació de l’ANC com a voluntari, organitzant autocars per anar a qualsevol indret de país que calgués, ja fos sovint a la capital com també a les Terres de l’Ebre en la cadena catalana per reforçar els trams que segons les previsions semblaven els més fluixos.

Enguany, en el context estrany actual, per tots els condicionants existents, són plenes de contingut i de valor les mobilitzacions de l’11 de setembre de 2020, arreu dels diferents territoris, i de petit format. És del tot necessari mantenir les mobilitzacions, per moltes restriccions sanitàries i moltes decepcions, perquè com plantejaven tant en Marcel Mauri com l’Elisenda Paluzie en les seves intervencions en l’acte central a la plaça Letamendi de Barcelona davant la seu a Catalunya de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), cal exigir a les elits de les direccions de les formacions polítiques independentistes que es posin d’acord d’una vegada. Que en lloc d’escriure llibres pel seu compte, que facin un llibre i una estratègia conjunta. Perquè la paciència de la gent no és infinita.

Fa falta donar un nou cop de puny sobre la taula, com el que va donar la presidenta Carme Forcadell, a la plaça de Catalunya, amb aquell exigent i contundent “President, posi les urnes!!” per exigir el referèndum. I sense oblidar l’exigència de dècades abans, també en moments crítics, d’en Jordi Carbonell en un altre 11 de setembre: “Que la prudència no ens faci traïdors!!”.