El núm 22 de la revista Món aualé online

Imatge

núm 22 de Món aualé

(Revista divulgativa dels jocs mancala. Vol 6 núm 2 : abril – juny 2017)
30 de Juny 2017

SUMARI

Pàg. 4-7 Jocs mancala en aplicacions mòbils.
Pàg. 8-9 Aprenem a jugar al Dakon.
Pàg. 10-11 Pàgines centrals.
Pàg. 12-16 Jocs mancala al sud-est asiàtic.
Pàg. 17 Un tauler mancala a la sèrie Blindspot.
Pàg. 18 Glossari. Part 22. (regles especials: situació Mikul en el joc Dakon).
Pàg. 19 El racó del col·leccionista (XXII).

Món aualé és la primera revista digital divulgativa dels jocs mancala. Té una periodicitat trimestral, editada en català, i consta de 20 pàgines. Hi podeu trobar articles divulgatius, regles detallades per aprendre a jugar a diferents jocs mancala i veure alguns objectes relacionats com taulers, figures, postals i altres peces singulars.

El núm 18 de la revista Món aualé online

Imatge

núm 18 de Món aualé

(Revista divulgativa dels jocs mancala. Vol 5 núm 2 : abril – juny 2016)
2 de Juliol 2016

SUMARI

Pàg. 4-6 L’aualé a les aules de secundària.
Pàg. 7 El Jean-François descobreix l’aualé.
Pàg. 8-9 Aprenem a jugar a l’Andot.
Pàg. 10-11 Pàgines centrals.
Pàg. 12-14 on jugar a l’aualé i a altres jocs mancala.
Pàg. 15 Més de quatre mans juguen alhora.
Pàg. 16-17 El Congkak en segells, sobres del primer dia d’emissió i altres documents filatèlics.
Pàg. 18 Glossari. Part 18. (camp dividit).
Pàg. 19 El racó del col·leccionista (XVIII).

Món aualé és la primera revista digital divulgativa dels jocs mancala. Té una periodicitat trimestral, editada en català, i consta de 20 pàgines. Hi podeu trobar articles divulgatius, regles detallades per aprendre a jugar a diferents jocs mancala i veure alguns objectes relacionats com taulers, figures, postals i altres peces singulars.

Tipus de peces de joc en els jocs mancala

Imatge

Per simplificar, les peces de joc usades en els jocs mancala s’anomenen “llavors”, malgrat siguin pedres o altres objectes. Generalment, aquestes peces de joc no tenen un valor determinat ni pertanyen a un jugador o altre. El seu color, mida i forma no són importants. El nombre de peces que es necessiten per jugar varia en funció de les regles de cada joc. Es té constància que, de manera tradicional, s’han utilitzat llavors, petxines, pedretes, còdols, petits cargols. Fins i tot, excrements de cabra, d’ovella i de camell. En l’actualitat, a més a més de les peces tradicionals, es fan servir altres materials (peces de fusta o plàstic, boles de vidre,…).

Ho podeu llegir, de forma gratuïta, en el número 12 de la revista Món aualé on es mostren alguns exemples de peces de joc que s’usen de manera tradicional i en l’actualitat en els jocs mancala.

Juguen al dakon en un segell d’Indonèsia del 2001

Imatge

En algunes ocasions podem trobar representats taulers de joc mancala o persones que hi juguen en algunes targetes postals, segells, monedes o altres objectes. Fa 60 anys que apareixen taulers mancala en segells, sobres commemoratius del primer dia d’emissió i en altres documents filatèlics. Els segells i les monedes proporcionen un mitjà fascinant per entendre la història. Es pot comparar les diverses maneres en què diferents cultures representen els mateixos fets.
En aquesta ocasió us mostro un segell d’Indonèsia emès l’any 2001 on es juga al dakon. Té un valor facial de 1000RP.
El segell més antic del que es té constància va ser editat l’any 1954 també a Indonèsia. Malàisia és el país més prolífic en emetre segells d’aquest tipus on apareixen taulers mancala, persones o personatges que hi juguen. En tres ocasions han emès segells d’aquest tipus (2002, 2009 i 2010). El segell més recent ha estat emès l’any 2013 a Sierra Leone.
En el número 10 de la revista digital Món aualé es mostren 18 segells on apareixen taulers mancala, persones o personatges que hi juguen.

 

Juguen al congkak en un segell de Malàisia del 2002

Imatge

En algunes ocasions podem trobar representats taulers de joc mancala o persones que hi juguen en algunes targetes postals, segells, monedes o altres objectes. Fa 60 anys que apareixen taulers mancala en segells, sobres commemoratius del primer dia d’emissió i en altres documents filatèlics.  Els segells i les monedes proporcionen un mitjà fascinant per entendre la història. Es pot comparar les diverses maneres en què diferents cultures representen els mateixos fets.

En aquesta ocasió us mostro un set de dos segells de Malàisia del 2002. Al de la dreta es juga al Congkak. Cada un té un valor facial de 30Sen.

El segell més antic del que es té constància va ser editat l’any 1954 a Indonèsia. Malàisia és el país més prolífic en emetre segells d’aquest tipus on apareixen taulers mancala, persones o personatges que hi juguen. En tres ocasions han emès segells d’aquest tipus (2002, 2009 i 2010). El segell més recent ha estat emès l’any 2013 a Sierra Leone.

En el número 10 de la revista digital Món aualé es mostren 18 segells on apareixen taulers mancala, persones o personatges que hi juguen.

 

Segells amb taulers mancala d’arreu del món

Imatge

Fa 60 anys que apareixen taulers mancala en segells, sobres commemoratius del primer dia d’emissió i en altres documents filatèlics. En el número 10 de la revista digital Món aualé es mostren 18 segells on apareixen taulers mancala, persones o personatges que hi juguen. El segell més antic del que tinguem constància va ser editat l’any 1954 a Indonèsia. El segell més recent ha estat emès l’any 2013 a Sierra Leone. Els països més prolífics en emetre segells d’aquest tipus són Malàisia (en tres ocasions: 2002, 2009, 2010) i Indonesia (1954, 2001).

 

10 anys dels Blocs Vilaweb. Per molts anys!

Imatge

És una gran satisfacció poder formar part d’aquesta comunitat blocaire que ofereix VilaWeb, el portal informatiu més antic dels Països de parla catalana.

La meva modesta aportació es remunta a tan sols 2 anys enrere amb algunes entrades. Gràcies a VilaWeb he pogut parlar sobre la meva dèria: els jocs mancala i ser llegit per amics, coneguts i visitants ocasionals. Gràcies a tots els blocaires, els blocs de +VilaWeb han esdevingut una referència a tots els Països Catalans per la varietat temàtica.

Enhorabona per aquest primers 10 anys de vida! I que en vinguin molts més! Per molts anys!

 

Surt a la llum “Ayo olopon i altres jocs. Alguns mancala del sud-oest de Nigèria descrits recentment”

S’acaba d’editar, en format digital, el treball de recerca “Ayo olopon i altres jocs. Alguns mancala del sud-oest de Nigèria descrits recentment“.

Aquest document descriu amb detall les regles de 7 jocs mancala i 4 variants. La majoria d’aquests jocs mancala no havien estat mai documentats ni descrits. Ayo olopon és com els iorubes anomenen a l’aualé. Avui en dia, una persona que tingui l’oportunitat de viatjar a Nigèria pot veure com homes vells i joves juguen al carrer a l’Ayo olopon i a altres jocs mancala, distribuint peces, una a una, en forats successius al voltant del tauler de joc.

El treball de recerca el vam dur a terme na Vicenta Canal, en Bernat Casanovas i en Jordi Climent durant el mes de juliol de 2009 a Lagos i a altres llocs del sud-oest de Nigèria. En total es descriuen 11 jocs mancala tal i com es juguen a les localitats de Lagos, Ibadan, Abeokuta, Ilesa, Oshogbo, Ile-Ife, Ilobu i Oyo.

Per a cada joc s’ha recopilat o s’ha intentat recopilar, si més no, les següents informacions: el nom del joc i significat d’aquest nom en la llengua local; el(s) informant(s) principal(s); el lloc i data de la troballa; i la descripció de les regles resumides de cada joc, especificant: tipus de tauler, nombre peces per jugador, disposició inicial de les peces, la direcció i el tipus de sembra, com i on es fa la collita, l’objectiu, i com i quan acaba.

El podeu llegir de forma gratuïta a: https://issuu.com/jordicliment/docs/t-178-2014

També podeu llegir-lo en anglès i en espanyol.
 

 

Dos xiquets juguen al Congkak en una targeta de mòbil de prepagament

Imatge

Els segells, les postals i les monedes proporcionen un mitjà fascinant per entendre la història. Es pot relatar una crònica del món modern i, a voltes, comparar les diverses maneres en què diferents cultures representen els mateixos fets. En algunes ocasions podem trobar representats taulers de joc mancala o persones que hi juguen en targetes postals, segells, monedes o altres objectes.
En aquesta ocasió us mostro una targeta de mòbil de prepagament que prové de Brunei Darussalam, un estat asiàtic situat al nord de l’illa de Borneo. Té un valor facial de $20 (dolars de Brunei). Podeu veure en l’anvers d’aquesta targeta a dos xiquets que juguen al congkak en un tauler de dues files de vuit forats i un forat magatzem a cada extrem.

 

Pesos i recipients dels akan per pesar i guardar pols d’or en forma de taulers mancala

Una de les peces més populars de l’art dels akan són els pesos d’or. Aquestes peces són un testimoni significatiu dels rics jaciments d’or de l’Àfrica occidental. Es van utilitzar per mesurar la pols d’or, que circulava com a moneda a la Ghana i Costa d’Ivori actuals, entre els akan fins al segle XIX. Podem trobar pesos d’or i recipients en forma de taulers d’aualé o que mostren escenes on es juga a aquest joc. Els akan són un grup humà que viuen al sud-est de Costa d’Ivori, a Ghana i al sud de Togo. Es pot llegir a la revista digital gratuïta Món aualé (octubre-desembre 2013) un article que aporta més informació.

El Kirikú juga a l’aualé

El Kirikú és un petit xiquet africà al qual pocs prenen seriosament per la seva escassa grandària. És el protagonista de tres films d’animació: Kirikú i la bruixa (1998); Kirikú i les bèsties salvatges (2005); i Kirikú i els homes i les dones (Kirikou et les Hommes et les Femmes), estrenada el 2012. Al començament de la quarta història d’aquest tercer film es pot veure com el menut xiquet africà juga a l’aualé en dues files de sis forats excavats a terra. Es pot llegir a la revista digital gratuïta Món aualé (octubre-desembre 2013) un article que aporta més informació.

Foto: 2012 © Les Armateurs / Mac Guff Ligne / France 3 Cinéma / Studio O. Tots els drets reservats.

Jugant al Sungka entre la runa a Filipines

Dues setmanes després de patir el súper tifó Haiyan, a Tacloban (la ciutat més afectada de Filipines pel desastre natural que es troba encara en ruïnes) uns nens juguen al joc Sungka.
 

A la imatge, els nens estan jugant al joc Sungka en l’únic espai d’aquesta casa (bany) destruïda per la tempesta, que també serveix com un refugi quan sigui necessari. El joc Sungka és similar a altres jocs mancala d’Àsia com el Dakon o el Congklak.

© Fotografia: Erik de Castro / Reuters. mirades.ara.cat

Dos homes juguen al Bao en un segell de Tanzània

Imatge

En algunes ocasions podem trobar representats taulers de joc mancala o persones que hi juguen en algunes targetes postals, segells, monedes o altres objectes.

Fa més de 50 anys que podem trobar segells on hi apareixen taulers mancala. Els segells i les monedes proporcionen un mitjà fascinant per entendre la història. Es pot relatar una crònica del món modern i, a voltes, comparar les diverses maneres en què diferents cultures representen els mateixos fets.

En aquesta ocasió us mostro un segell de Tanzània on hi han representats dos homes que juguen en un tauler bao, i un tercer que els acompanya. Té un valor facial de 20 xílings. Segell usat de l’any 1987.

La revista Món aualé al Museu d’Art Africà de Belgrad

L’edició especial en paper de la revista digital Món aualé ha arribat al Muzej afri?ke umetnosti / The Museum of African Art de Belgrad, a Sèrbia.

Ivana Vojt, comissària i autora del catàleg de la premiada exposició Mankala, misaona igra (Mancala, joc de pensament) del Museu d’Art Africà de Belgrad, a Sèrbia, ha rebut 7 números de la revista Món aualé, editats fins a l’actualitat, per a “enriquir la nostra biblioteca perquè altres investigadors la puguin llegir i utilitzar”, tal i com ens ha comentat.

En el darrer número de Món aualé (núm.7) vam entrevistar a Ivana Vojt. En aquesta conversa ens explicava què va suposar per ella haver rebut el Premi Projecte de l’Any del Comitè Nacional de Sèrbia de l’ICOM, organització internacional de museus i de professionals dels museus fundada dins de la UNESCO. També ens va explicar quin és el secret per reunir la magnifica col·lecció de taulers mancala i altres objectes relacionats de l’exposició “Mancala, joc de pensament”, que es pot visitar ara en format virtual. Aquesta exposició va obrir el 27 de desembre de 2012 i estava programada finalitzar el 10 de juliol de 2013. Degut a l’èxit de visites es va prorrogar fins el 6 d’octubre passat.

Maide. Un joc mancala de quatre files de dotze forats d’Etiòpia.

Imatge

El joc Maide és jugat a Etiòpia pels karo, a prop de Murulle, un poblat que voreja el cabalós riu Omo, en 4 files de 12 forats, excavades a la sorra. Segons em va explicar Biel Pubill en una conversa personal a Ascó (Ribera d’Ebre) a Catalunya, el març de 2013 en una entrevista per a la revista digital gratuïta Món aualé. Els Karo són un dels grups ètnics més petits al sud d’Etiòpia, entre 1.000 i 3.000 individus.

Es necessiten 96 (48 per jugador). La disposició inicial és de 2 llavors (còdols) en cada forat. La direcció de la sembra és anti-horària i amb volta múltiple o encadenada. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. Per torns, cada jugador comença un moviment agafant totes les llavors de qualsevol forat de les pròpies files (les dues més pròximes) i es distribueixen en voltes. La collita es fa només en terreny de l’adversari. L’objectiu del Maide és el de capturar més llavors que l’adversari. El joc acaba quan un jugador no pot jugar cap forat perquè totes les seves llavors han estat capturades per l’adversari o quan un jugador es dóna per vençut.

 

Jocs mancala al continent americà

Es coneixen diversos jocs mancala americans. Alguns han desaparegut, tot i que van ser documentats ja fa dos segles. Uns altres es segueixen jugant avui en dia o s’han jugat almenys fins a finals del segle XIX o inicis del segle XX. També hi ha mancales que s’han reintroduït o han aparegut a partir del segle XX com a resultat de projectes comercials als EUA i han esdevingut populars. Els jocs mancala foren duts per primera vegada a Amèrica pels esclaus deportats d’Àfrica occidental.

En aquest article del núm. 7 (juliol-setembre 2013) de la revista digital gratuïta Món aualé, us mostrem jocs mancala americans. A la pàgina 9 es presenta un mapa del continent americà amb la ubicació geogràfica dels jocs. S’especifiquen els països on es juguen o s’han jugat tradicionalment, o bé s’han introduït o s’han creat des de finals del s.XIX fins a l’actualitat. Es coneixen almenys 20 jocs mancala tradicionals al continent americà, amb diferents regles. I, pel cap baix, s’han reportat mitja dotzena més de mancales dels quals es desconeixen les regles.

Imatge: pàg 8-9 Món aualé. Revista divulgativa dels jocs mancala. REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL. ISSN 2014-7597.

Entrevista a Ivana Vojt. Jocs Mancala al Museu d’Art Africà de Belgrad.

En la revista digital Món aualé conversem amb Ivana Vojt, la comissària i autora del catàleg de la premiada exposició Mankala, misaona igra (Mancala, joc de pensament) del Muzej afri?ke umetnosti (Museu d’Art Africà) de Belgrad.

Aquesta exposició ha rebut el Premi Projecte de l’Any del Comitè Nacional de Sèrbia de l’ICOM (Consell Internacional de Museus). L’ICOM és una organització internacional de museus i de professionals dels museus fundada dins la UNESCO que atorga cada any premis en els camps d’aportacions extraordinàries i de ratificació de les activitats dels museus.

En el Museu d’Art Africà de Belgrad (MAA), Ivana Vojt, historiadora d’Art, us guia a través de la història, comparteix les seves experiències dels seus viatges a l’Àfrica i us ensenya com observar els objectes exposats al Muzej afri?ke umetnosti (Museu d’Art Africà) de Belgrad, a Sèrbia.

A Món aualé, conversem amb Ivana Vojt sobre la col·lecció de jocs mancala reunida en l’exposició, sobre què ha suposat per a ella rebre aquest reconeixement i ens fa una valoració, ara que l’exposició està a punt de concloure. Cal dir que degut a l’èxit de visitants, l’exposició “Mancala, joc de pensament” estarà oberta fins el 6 d’octubre de 2013.  L’exposició es pot visitar ara també en format virtual a www.galerijeimuzeji.com. Amb el final de l’exposició, la visita virtual es mourà al segment d’”arxius” de la pàgina oficial del MAA.

En el núm. 7 de la Revista digital Món aualé, podeu llegir l’entrevista realitzada aquest mes de setembre de 2013.

Pallankuzhi: un joc mancala del sud de l’Índia

El pallankuzhi amb els seus orígens religiosos ha estat molt popular en gairebé totes les llars de classe mitjana del sud de l’Índia. El pallankuzhi es juga en moltes llars del sud de l’Índia (als estats de Kerala, Tamil Nadu, Andhra Pradesh i Karnataka) i al nord de Sri Lanka. Actualment es juga també durant festivitats especials.

En la llengua tàmil és conegut com pallaanguzhi. En la vella llengua tulu de la costa de Karnataka el nom usat és arasaafa. En telugu, la llengua d’ Andhra Pradesh, els noms usats són vaamana guntalu o vanagallapeetha. En malayaalam, la llengua de Kerala, al tauler de joc n’hi diuen parakkuzhi, que significa alguna cosa semblant a “distribuir pels forats” (kuzhis).

S’explica que en la mitologia Hindú hi ha la creença que Sita (una deessa de l’hinduisme que apareix al Ramayana com a esposa de l’heroi principal, Rama) jugava al Pallanakuzhi sota un arbre Saraca durant la seva captivitat a Lanka.

NOTA: adaptat de l’article original Aprenem a jugar al Pallankuzhi de la Revista digital Món aualé Volum 2 número 2 (abril – juny 2013) pp 14-17

Podeu veure una descripció completa de les regles del joc Pallankuzhi a awale.info

Els jocs mancala al IOCUS: Escola d’estiu de Jocs Tradicionals

Us animo a anar al IOCUS: Escola d?estiu de Jocs Tradicionals que es celebrarà del 1 al 5 de Juliol de 2013 a Tàrrega/Anglesola (Urgell). Aquesta edició té com a novetat la possibilitat d?assistència a activitats sols de matí o de tarda i/o a tallers monogràfics.

Em plau dir-vos que m’han convidat com a docent, especialista en jocs mancala i editor de la revista digital Món aualé per col·laborar amb una comunicació que portarà el nom de Els jocs mancala a l’educació: una experiència de pràctiques lúdiques a l’ESO. 

El IOCUS està organitzat per la Cia. de Jocs l?Anònima Associació Cultural. Aquesta escola d?estiu està destinada a majors de 18 anys: estudiants universitaris, graus i cicles formatius, d?altres formacions; caps, monitors/es i educadors/es de lleure; professionals de l?ensenyament (mestres d?infantil, primària i secundària, universitat); animadors/es socioculturals; professorat d?ensenyaments de règim especial; persones vinculades al món de l?esport; ludotecaris/es; professionals de l?àmbit social; qualsevol persona que tingui ganes de reaprendre a jugar.

El IOCUS és una activitat inclosa en el Pla de Formació Permanent del Departament d?Ensenyament (petició en tràmit). Monogràfic vàlid per a la obtenció del títol de Director de Lleure, en diverses Escoles de Formació. L’Escola d’estiu de Jocs Tradicionals ofereix recursos per a aplicar el joc i l?esport en diferents contextos; difon el patrimoni lúdic d?arrel tradicional catalana; dóna a conèixer el patrimoni lúdic dels PPCC i del món; permet experimentar el repertori lúdic; utilitza el joc com a element d?intervenció socio-educativa; mostra experiències i bones pràctiques lúdiques; construïr materials de joc; i cercar i posar en valor jocs populars i tradicionals.

PROGRAMA I TRAMITACIÓ DE LA INSCRIPCIÓ AL IOCUS – Escola d’Estiu de Jocs Tradicionals: Programa i Formulari inscripció

Figures de bronze juguen a l’aualé en una postal de Burkina Faso

Imatge

En algunes ocasions podem trobar taulers de joc mancala i persones que hi juguen representats en algunes targetes postals, segells, monedes o altres objectes. Fa més de 100 anys que podem trobar postals on hi apareixen persones jugant en taulers mancala. Els segells, les monedes i les postals proporcionen un mitjà fascinant per entendre la història contemporània. Es pot relatar una crònica del món modern i, a voltes, comparar les diverses maneres en què diferents cultures representen els mateixos fets.

En aquesta ocasió us mostro una postal de Burkina Faso (Àfrica occidental) on hi ha tres figures de bronze que representen dues persones que juguen en un tauler d’aualé. Editada l’any 1983 a Ouagadougou. Col·lecció privada © Tots els drets reservats. Jordi Climent.