El bloc de Jordi Castells i Guasch

Aquest dissabte ha estat han estat noticia a tot el nostre país les fortes ventades que s’hi han produït, en alguns llocs amb tragèdies humanes.

A Valls, el fort vent és un fet bastat normal quan vénen depressions atlàntiques, que no porten quasi mai aigua en aquestes contrades, però si un fort vent, que dura sempre dos o tres dies com a mínim.

Aquest cop, però, el vent ha estat prou violent per fer destrosses a la vegetació de la masia, on un pi s’ha esberlat per la meitat i no ha fet caure part  de la masia per mig metre.

El que més greu em sap són els dos garrofers vells que havien aguantat  amb fermesa els vents estacionals i les fortes mestralades tan freqüents a les nostres contrades i que eren supervivents de les gelades del 1956.

Tot plegat ha estat un dissabte prou mogut, sense telèfon, ja que el pi caigut s’ha endut la línia telefònica, i sense llum tota la tarda, que hem passat entretinguts serrant els garrofers que tallaven el pas de camí de la masia.

Demà harem de fer el mateix amb el pi caigut, quan un veu aquests desastres naturals no puc deixar de pensar en les generacions i generacions de persones que han malviscut de la terra, sempre exposats als designis de la natura.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!