Cada cop més es veu en el perfil de les muntanyes del nostra país, l’aparició de generador d’energia eòlica, que ens provoca una dobla sensació. Per un lloc, la racionalitat de contribuir a la producció de l’energia necessària i en aquest cas neta, que s’ha fet imprescindible per fer front els estàndards de benestar que volem per la nostra vida quotidiana, per l’altra l’impacta que suposa sobre paisatges que tots estimem i que molts cops entra en contradicció amb altres interessos, tan o mes legítims, que l’impacta d’aquest gegants en forma de molins els fan difícilment compaginables .
Tots sabem que les fons energètiques que emprem, moltes d’origen fòssil amb data de caducitat i contaminadors de l’atmosfera, d’altres amb residus que mantenen la radioactivitat duran centenars d’anys, per no dir milers, no son el millor auguri per construir un futur millor. Segurament en aquest futur haurem de fer possible un ampli ventall de fons energètiques i entre elles les netes com la fotovoltaica i la eòlica jugaran un paper important. Crec que aquesta afirmació es també compartida per les persones que defensen el paisatge, dit això també es cert tot un seguit de qüestions que plategen i que hi estic bàsicament d’acord:
Primerament s’ha de fer compatible amb altres apostes econòmiques i socials en que el paisatge natural juga un paper fonamental, com pot ser el turisme rural, del mont del vi, l’agroalimentari i el de preservació de paratges sensibles i que son decisives per les persones que viuen en aquest territoris.
Cal consens amb els que molts cops, com l’experiència així m’ho ha demostrat, estan disposats a pagar una part de quota però no tota, cal pactar dons amb la totalitat del territori i no nomes amb aquells alcaldes que hi veuen una font de recursos per pal·liar el mal finançament dels seus pobles.
Aquest dies els mitjans de comunicació focalitzen el debat si el trenc de gran velocitat ha de passar prop de la Sagrada Família o no, no soc tècnic i desconec el perill que pot suposar per aquest monument, segurament es qüestió nomes de fer les coses ben fetes, però sorprèn la manca de debat en aquest mitjans, l’impacta que suposa moltes de les instal·lacions eòliques previstes i les seves línees de evacuació.
Nomes amb un diàleg que tingui en compta tots els interessos i respectant els pactes, podem fer possible, no cremar la casa per estar calentonets.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jordi,
estic bastant d’acord amb el teu comentari, sobretot pel que fa a la
distribució territorial de les fonts d’energia (no pot ser que unes
zones del país es mengin tot el marrón, i s’hauria de procurar tenir
les fonts prop dels consumidors) i que s’hauria de preservar el
paisatge rural.
Tot i així, crec que hi un altre tema a tenir en compte. Les energies
renovables han d’anar substituïnt els combustibles fòssils, però ara
per ara les noves fonts d’energia només serveixen per augmentar el
consum! Jo estaria d’acord en que em poséssin molins al costat de casa
si a canvi tanquen centrals nuclears o de combustió, però no que me’ls
posin perquè tothom pugui continuar augmentant el consum elèctric!
La única sortida: canviar els hàbits de consum i tendir anecessitar
menys energia. En aquest sentit vaig trobar molt interessant el 30
minuts d’aquest cap de setmana. Tmabés és interessant
http://www.decreixement.net/