El bloc de Jordi Castells i Guasch

L’Anton Cardó, és un vallenc que ha excel·lit com a pianista, ha cursat bona part dels seus estudis a París, però sobretot la seva especialitat és l’acompanyament al cant. Aquesta especialitat ha fet que el llarg de la seva  carrera acompanyés al piano cantants de gran renom universal.

L’Anton Cardó alhora ha exercit el seu mestratge al conservatori de Madrid, on va conèixer la mezzosoprano Elena Gragera. Ben aviat varen compartir els seus gustos musicals, fent-ne al mateix temps un projecte de vida en comú. I són avui dia segurament una de les millors parelles piano i cant de tota la pell de brau.

A la qualitat musical que tots dos tenen, hi ha un faceta que a mi m’agrada sempre destacar, i és que tot i dominar el repertori universal del lied, dediquen una bona part del seu treball a recuperar autors que han fet grans aportacions amb versions clàssiques de cançons populars o component. Aquesta part del seu treball també l’han focalitzat amb molts compositors catalans. En el seu repertori i discografia. hi trobem Felip Pedrell, Joaquim Nin, Robert Gerhard, Frederic Mompou, Joaquim Nin-Colmell, Joaquim Homs, Montsalvatge i algun compositor que viu a casa nostra com l’entranyable Eduardo Rincón, o Isaac Albeniz  nascut a Camprodon… No acaba aquí el seu treball, ja que segurament molt aviat incorporaran nous compositors a aquest repertori.

És emotiu sentir un concert seu a Tours, al cor de França, on junt amb interpretacions de Bizet o Poulenc, incloguin cançons de Robert Gerhard o Mompou, o sentir-los acabar  un concert al museu del Prado amb un magnífic Cant dels ocells. Aquesta universalització de compositors catalans és una constant en les seves actuacions, ja sigui a l’Ermitage de Sant Petersburg o a Geementemuseum (La Haya), Salle Cortot de París.

És d’agrair que tot i els seus compromisos, de tard en tard l’Anton Cardó torni a la seva ciutat acompanyat amb l’Elena i ens delectin amb un concert, aquesta setmana “Schubertiada” al Teatre Principal. Però això ja ho comentaré més endavant

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!