Aquest fa com els capellans, mai no ha predicat amb l’exemple, si no que expliqui la plusvàlua que va treure de Cims de Porrera al vendre-la al grup Peralada, després d’enganyar als socis amb promeses mai complertes. I perquè els seus amics/es de l’ajuntament no donen suport a la carta del paisatge del Priorat, que hauria de protegir tot el que tant estima aquest perla.
El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Avui en hores intempestives he pogut sentir, gràcies a la ràdio a la carta de Rac1, l’entrevista que el Jordi Basté va fer a Lluís Llach. Com que havia anunciat que parlaria dels vins i les motivacions del per què un abstemi com ell va fer aquesta aposta, he volgut sentir l’entrevista, que no vaig poder seguir en directe.
La motivació va ser la necessitat de fer alguna cosa després dels aiguats a Porrera, que donés una mica d’autoestima a un poble i una comarca que segurament hauria anat morint si no hagués estat per persones com ell i d’altres coneguts personatges del món de vi del Priorat, que van creure en un territori i en la seva gent.
De les explicacions senzilles que donava, extrec: vam plantar vinya, després vam haver de comprar bótes, i l’èxit dels seus vins els va sorprendre, cosa que va atribuir no a la destresa de les persones que varen tirar endavant aquest projecte, sinó a la pròpia naturalesa dels vins que dóna aquest territori. Segur que hi ha una gran dosi de modèstia en aquesta afirmació, però també hi ha molta veritat.
Interessants totes les reflexions que feia de forma gens demagògica i sense citar exemples, aquests els hi poso jo, sobre els greuges d’uns territoris que només se’ls recorda quan són necessaris perquè siguin solidaris a cedir-los per implantar-hi centrals nuclears, cedir l’aigua, col·locar-hi parcs eòlics o potser algun cementiri nuclear o abocador de residus. (continua…)
També parlant de la funció de les plataformes, que són una mica la veu de la consciència, hi deia que tot i la necessària solidaritat puntual d’aportar aigua a la zona metropolitana, aquestes plataformes han de servir perquè aquesta solidaritat puntual no és perpetuï en el temps i exerceixin la vigilància necessària.
Molts cops m’he preguntat si aquesta solidaritat que demanem al territori és corresposta, ni que sigui de forma simbòlica, apreciant i consumint els seus productes: les clementines de l’Ebre, els olis de Siurana, les Garrigues o el Montsià, la fruita dolça de les terres de ponent, de la ribera de l’Ebre, o de les terres de Girona, els nostres productes làctics del Pirineu o altres comarques ramaderes del nostre país, les avellanes de Reus i els vins de casa nostra. Segur que un nombre determinat de gent practica aquest retorn, però molts són ben lluny d’aquesta sensibilitat o prefereixen una aposta més guai.
Cal agrair a Lluís Llach la seva capacitat d’entendre el territori, i els qui tingueu temps, paga la pena escoltar a la web de Rac 1, a 2/4 d’11 del matí del dijous dia 17 d’abril, tota l’entrevista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!