El bloc de Jordi Castells i Guasch

Els que durant els últims anys de la dictadura del general Franco ens fèiem unes quantes preguntes, ens vèiem amb la necessitat de llegir, anar a xerrades clandestines o semiclandestines sobre la història del nostre país i,  així,  de mica en mica, anar traient l’entrellat de tot plegat.

Molts cops em pregunto, però, si aquest procés l’ha fet molta gent, o si és un senyal d’ingenuïtat per part meva de pensar que amb la recuperació d’algunes llibertats també es recuperen la història i la memòria col·lectiva.

Això ve a tomb perquè cada any, per l’onze de setembre, hi ha qui es qüestiona si això de celebrar una derrota és adient, si no fóra bo celebrar la diada per Sant Jordi, etc.

Aquest any una columnista de l’Avui, la reusenca Isabel Olesti, ha tingut la feliç idea de dir que es podria canviar “els Segadors” pel Cant dels ocells, segurament perquè som una colla de pardals i no troba prou “guai” això d’aixecar-se enardits per cantar un himne que recorda una derrota. I és aquí on enllaço amb el començament del meu comentari, de creure que la gent més o menys sap la historia, i resulta que no sap que la Guerra del segadors no va ser cap derrota, però millor que jo ho explica la Margarida en el seu blog  La maleta sarda.(….)
Bona diada

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!