El bloc de Jordi Castells i Guasch

Al mes de maig, a Ceret, es cullen les primeres cireres d’Europa. Aquesta és la fama del lloc. El cert és que avui hem menjat cireres, comprades a peu de carretera, envoltats de camps de cirerers carregats de fruit, mentre comentàvem encara l’exposició de Marc Chagall al Museu d’art modern de Ceret, que hem vist aquest matí.

És curiós pensar que potser són els cirerers florits, aquesta meravella de la natura que provoca una veritable nevada de pètals a la sortida de l’hivern, el que ha aplegat tants i tants artistes a Ceret des de primers del segle XX. Pablo Picasso, però també Braque, Chagall, Manolo Hugué, Soutine, el poeta Max Jacob… l’obra dels quals podem veure al Museu, però també en reproduccions arreu, a tots els racons del poble, fins i tot als lavabos dels bars… I la nòmina ens obliga a reparar, paradoxes de la vida, que el primers pintors que van començar a fer ambient a Ceret, envoltats de natura, bona taula i bon vi, entre els quals destaca Picasso, no són pas pintors figuratius.(continua…)

El cert és que el Museu, i un encertat programa d’exposicions, manté el caliu artístic d’aquesta vila a la qual hem tornat després d’un dia de caminada pel Vallespir: a les Gorges de la Fou, un dels indrets més pintorescos, amb espadats altíssims a banda i banda, d’una amplada justa per al pas de dues persones, un dinar a Cortsaví, la visita a l’abadia d’Arles de Tec, i fins i tot hem seguit una partida apassionant de petanca al parc de Morellàs, amb veritables especialistes a fer jugades genials. Al vespre, a la plaça dels Nou raigs de Ceret (sense font, perquè l’estan restaurant), hem sopat al carrer. Com que el dia havia estat llarg, ens hem regalat una ampolla de vi del Domini Piquemal, d’Espirà d’Agli, un lloc al peu de les Corberes, mentre de fons ens acompanyava un músic de carrer amb la trompeta, una veritable delícia el vi i la trompeta. No cal, per gaudir-lo, demanar les tradicionals “boles de picolat”, però el cert és que aquestes mandonguilles enormes, típiques d’aquestes contrades de la Catalunya del Nord, se’ns han posat la mar de bé. A poc més de les deu del vespre els carrers es van buidant i a la plaça refresca. I és que han arribat les cireres, però encara no estem pas en temps de calor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!