JORDI CARRERA for NuCCs

Unida que han dit els USA, no vol pas dir una o única. Unida ve d’unió de països, estat o regnes. Unió contractual.Unida també vol dir país, família, món on regna la unió, on hi ha concòrdia i unió entre iguals i no pas conquesta, rapte,….

L’estat creat per la Constitució del 78 seria, com a mínim també, una unió de pobles i de nacionalitats i regions històriques culturals preexistents i fets i ens històrics antecedents que havien estat eliminats i ara tornaven a ser reconeguts. Pobles que serien nacionalitats i regions constituents. Quines eren o podien ser el 77-78 ?

Les nacionalitats i regions, pobles constituents de l’Espanya Constitucional de 1977-78.-

A) La reforma i la Constitució del 76,77 i 78 a més de posar fi a la dictadura i de superar la guerra civil, i de convertir l’estat espanyol en un estat democràtic de dret també reconeixia i pretenia resoldre i donar via de solució al problema nacional espanyol dins d’un mateix estat.

Proposà una forma general no obligatòria de fer-ho. No va fer una democràcia amb tres excepcions nacionals per a Catalunya, Euskadi i Galícia heretades de la II República com semblava que la oposició democràtica demanava, que per altra part ja el 78, 79 i 80 generaren tanta oposició i reacció. Instaurà un estat general igualitari de pobles basats en les nacionalitats i en les regions que la integraven.

Aquestes eren preexistents, històrica i culturalment conegudes i reconegudes, ensenyades per la història i la cultura general, i amb idiosincràsia, denominació i regionalitat civil pròpia de cadascun dels seus pobles.

La Constitució tan sols parla expressament de les del País Basc, de Nabarra i de Canàries. Les altres hi son determinables per llengua, història, regnes i corones i dret civil en el seu cas. Bé o malament, tragué les ciutats de Ceuta i Melilla de les províncies d’Andalusia.

B.- Les nacionalitats, regions i pobles de l’Espanya constitucional.-

Preàmbul.- La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:…..Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

Article 2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

Article 3
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts

C.- Quines són les nacionalitats i regionalitats espanyoles anteriors a la Transició i per tant subjectes constituents del 77-78 ?

Són antecedents reconeguts i es fonamenten i caracteritzen per les llengües i cultures històriques i pels seus regnes estats i corones d’origen.-

També son antecedent constituent previ des del Codi Civil, “la regionalitat civil catalana i les altres regionalitats civils” de les comunitats autònomes legítimament constituïdes. Ara serien “nacionalitat civil i regionalitat civil” segons els casos. Alhora cada regió es interior i part d’alguna nacionalitat, regne o corona històrica. No n’hi ha cap que siga o es diga nacionalitat o regió espanyola. Tots tenim una regionalitat civil particular. Som formes diferents, particulars i iguals de nacionalitat dels regnes i corones d’Espanya, Iberia, Hispània,

D’aquestes nacionalitats i regions antigues no n’hi havia cap que es digués o fos Espanya i espanyola.

D.- Les regions de l’escola i batxillerat, i la regionalitat assumida per propis i estranys.

Galícia, 4 províncies. Gallecs.
Astúries, una. Asturians
Lleó, a l’origen, segons el regne de Lleó, i fins a final dels 50: 5, Leon. Zamora, Salamanca, Valladolid i Palència. Després les dues darreres les posaven a Castella la Vella. Lleonesos.
Castella la Vella: 5: Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia i Àvila. Després passà a 7 amb el canvi anterior. castellans
Castella la Nova: 5: Madrid, Toledo, Ciudad Real, Cuenca i Guadalajara. Castellans.
Extremadura: 2. Càceres i Badajoz. Estremenys.
Andalusia: 8. Andalusos.
País Basc / Euskadi / Bascònia: 3 . Bascs / Bascos.
Nabarra: 1. Nabarresos, navarros.
Aragó / Aragon en grafia occitana: 3. Aragonesos.
Catalunya: 4 . Catalans.
València: 3. Castelló de la Plana, València i Alacant. Valencians.
Balears: 1. Mallorquins. Per l’Estatut passà a dir-se: Illes Balears. Illencs ?
Múrcia: 2. Múrcia i Albacete. Murcians.
Canàries: 2 . Tenerife i Gran Canària. Canaris.

La Constitució es provinciana i provincianista i no en modificà cap, llevat les exclusions de Ceuta de Cadis i Melilla de Màlaga. El procés autonòmic esdevingut furibund, contra el principis fonamentals de la Constitució ( arts. 2, 11.2, i 143 ) en canvià algunes de regió i de regionalitat, amputà regions (Múrcia ), en creà de noves d’entrada il•legítimes com Madrid, Cantàbria, la Rioja, Castella la Manxa, i impedí la creació de la CA de Lleó per exemple.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!