JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
Samaranch. Un català universal. Un homenàs al centre de les batalles?
El Sr. Joan Antoni Samaranch és sens dubte un català universal i un homenàs que ha estat al centre de les batalles. Devia ser un representant dels amos de Catalunya del seu temps i fins ara.
A Vikipèdia en català i en castellà hi ha una biografia. Vegeu-ho a sota. Nascut el 1920. El 36 en començar la Guerra en tenia 15. En esclatar la Guerra a partir del 19 de juliol del 36 a Catalunya, a València i a l’Aragó passaren moltes coses desastroses en mans del terror roig i negre, amb la persecució religiosa i moltes morts i fugitius. Es degué fer falangista a conseqüència de la Guerra i ho feu molt jove. Per què se’n feu, si sempre continuà essent català ?
Va fer matar gent ? O en va salvar ?
Eren mala gent i mals catalans els vluntaris que s’allistaren al terç de la Mare ded Deu de Montserrat ? Eren mals catalans i mala gent els catalans de Burgos o de Santsebastià o aquells que s’amagaren o marxaren afrança per tal de no anar a lluitar amb l’exercit de la República ? Què era en Josep Pla ?
Que en diu el partit Memorial Democràtic oficial de la Generalitat del Tripartit,de tots aquests protagonistes de la Guerra i de la post guerra, i especialment dels capellats, frares i monges morts i temples i sants cremats ? I de Samarach?
Era Samaranch president del COI qui nomenava els corruptes i promovia el doping o els estats i les federacions i els esportistes ?
Era més antidemocràtic i contrari a la reforma democràtica que Adolfo Suàrez, Calvo Sotelo, el princep Joan Carles de Borbó, Gutièrrez Mellado, el bisbe Enrique i Tarancon, ….? Va ser favoirable al derrocament de Suàrez i al 23 F ?
Va ser un parallamps o un aprofitat per a la Caixa de Pensions ?
El moviment internacional olímpic es positiu o no per al Món i per a les nacions ? ( Durant la seva presidència el IOC han canviat els estatuts limitants l’accés tan sols als estats reconeguts internacionalment quan abans hi podia haver execepcions acdeptades pel COI ).
Quin Tribunal de Justícia l’ha jutjat per condemnar-lo ?
Un altaret contradictori en el Memorial obert de la Guerra Civil caldria fer-li i no la condemna tòpica de les esquerres roges.
PD 31.07.13.- un detall recodeu com va pronunciar el nom de la ciutat de Barcelona en ser proclamada seu dels jocs olímpics de 1992: Barçalona, Barsalona, la bona fonètica, com a mínima aquest dia
Afiliat a Falange Española Tradicionalista y de las JONS des de molt jove, inicià la seva carrera política a l’Ajuntament de Barcelona en ser nomenat regidor d’Esports l’any 1955, càrrec que desenvolupà fins al 1962. El 1964 passà a ser procurador a les Corts durant el règim franquista i hi estigué present en tres legislatures, fins al 1977. El 1967 fou designat delegat nacional d’Esports.
En l’àmbit empresarial, fou conseller general de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears entre el 1984 i el 1986, quan fou nomenat president, càrrec en el que es mantingué fins el 1999, i a partir de llavors, President d’Honor de l’entitat.[4]
En 17 de juliol de 1973 va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona[5] i quatre anys després ambaixador a la Unió Soviètica i Mongòlia, moment en el qual ja era vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI). Aquest càrrec li va propiciar l’oportunitat d’establir amb l’Europa de l’Est els contactes polítics necessaris per a poder arribar a la presidència de la institució olímpica.
Reconeixements
El 1985 va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el 1988 se li va concedir el Premi Príncep d’Astúries dels Esports.
El 1991 el rei Joan Carles I el nomenà Marquès de Samaranch.
Estava en possessió, entre d’altres, de les Grans Creus de l’Orde del Mèrit Civil, del Mèrit Naval i del Mèrit Militar i de l’Orde de Cisneros; així com de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona i del Collar de l’Orde d’Isabel la Catòlica.
Entre els reconeixements internacionals va rebre el Premi Global Jesse Owens, el Collar d’Or del Mèrit de la IAAF. El Premi al Mèrit de l’Associació de Comitès Olímpics Nacionals, la Medalla d’Or d’Honor de la FIFA, la Medalla d’Or de la Fundació Jean Monnet i la insígnia de Gran Oficial de la Legió d’Honor. Havia estat investit doctor honoris causa per una dotzena d’universitats, entre elles La Sorbona, la Politècnica de Madrid o la Universitat de Huelva.[7]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L a condemna no cal que siga des de les esquerres roges. La condemna li la faig des de la democràcia. Des d’un pensament liberal. Tinc una arquitecta alemanya treballant amb mi i que avui m’ha dit: això del soterrar amb honors d’un feixista, o nazi a Alemanya és impensable i inconcebible. Els alemanys vam afluixar una miqueta durant els anys 20, en temps dels meus avis i després ens vingué una forta llosa que encara ens pesa a molts.
S. en té sols 29 anys, però crec que en sap de què parla. Ni és d’esquerres ni res de semblant. Li encanta l’arquitectura i passar-s’ho bé i lligar amb españols. El més normal del món. Hi ha una línia finíssima que és diu ser democràta i respectar el proïsme. I no atemptar contra les persones.
Una abraçada