La gran operació judicial contra la FIFA per suborns i altres tripijocs no ha causat sorpresa. És un d’aquells escàndols que tothom sap que pot esclatar. Hi havia massa coses en el funcionament de la FIFA que feien mala olor. Diuen a Espanya que cuando el río suena, agua lleva. Jo no sóc tan malpensat i em sembla una malaltia social elevar el rumor a grau d’acusació. Ara bé, quan una organització viu enmig de rumors de males praxis o irregularitats, ha de ser la primera interessada a dissipar-los. Com? Essent més transparent. Això val per a la FIFA i per a tants altres organismes i entitats que passen per idèntica situació de sospita general.
Un directiu de la Unió Russa de Futbol ha volgut deixar clar que, fins i tot si es troba alguna cosa, no és culpable el país (beneficiat pel suborn) sinó les persones individuals (que han subornat).[1] Admetem l’argument. Aleshores, però, ¿no hauria de ser el país (beneficiat) el més actiu en la denúncia i la condemna d’aquestes persones? A més del delicte, hauria d’anar contra elles pel desprestigi ocasionat al país. Això, novament, val tant per a les federacions esportives com per a altres organismes i entitats en què poden aparèixer casos de corrupció.
L’escàndol de la FIFA hauria de servir com una lliçó més general del comportament que han de tenir les organitzacions amb projecció pública.
[1] Kerr, Simeon; Farchy, Jack & Scannell, Kara (2015) Moscow and Doha defiant as FBI probes award of 2018 and 2022 tournaments. Financial Times, 4 de juny.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!