Del dret al dret, digué el president Puigdemont. I vaig entendre que podia ser. De Dret a Dret, d’estat a estat, sense sortir del Dret, per mèrit de la Constitució.
El nacionalisme espanyol que no la va acceptar mai de bon grat i va pensar que firmin, després farem el que vulguem perquè sempre serem la majoria. Han anat contra la Constitució interpretant-la al seu gust, abusant de majoria, fent la guerra nacional per assaltar les institucions, per tapar i per poder fer-ho tot, la guerra nacional, com a estratègia, i l’assalt al poder i ocupació de les institucions, per podem legislar arbitràriament, dominar el poder judicial, el tribunal constitucional, la opinió publica, el nom de les coses, com a tàctica, per poder tapar tot allò irregular, tràfic d’influències, monopolisme privat d’estat, etc i tot el que ha passat aquesta 35 anys.
35 anys d,Espanya contra la Constitució , contra els pobles i contra el poble, en nom de la Constitució. Han impedit i impossibilitat el compliment de contracte nacional i democratic i social que contenia i conté la Constitució. .
Així les coses, Catalunya, un dels pobles constituents, una de les parts, pot denunciar i acollir-se a la clàusula solució de deseiximent i rescissió del contracte.
Així Catalunya i la catalanitat, i els regnes i estats i antiga corona catargonesa pot reaccionar i exigir el compliment de totes les promeses constituents i l’assoliment de tots els drets impedits, i fer us de la seva sobirania , la sobirania particular dels seu pobles i pobles, i apel·lar allò incomplert i aplicació de la disposició derogatòria 4 de nul·litat dels quatre decrets de nova planta i altres lleis i normes contraries als nostres drets, institucions i constitucions originaris anteriors a la guerra de successió, i la seva devolució en el marc de la constitució i el Dret universal vigent actual del temps de les Nacions Unides i drets humans.
Ara, posar la Constitució al cim de la taula, trencar-los el fals mirall, dir urbi et orbe, EXIGIM EL COMPLIMENT DE LA CONSTITUCIÓ A POSTERIORI. NO ACCEPTEM QUE ES TANQUI I SURTI DE LA SITUACIÓ i crisi d’estat actual AMB UN BORRON I CUENTA NUEVA. Que abans de qualsevol reforma de la Constitució, o abans de qualsevol referèndum sobre Catalunya que pugui proposar l,espanyolisme, i com a prova de bona voluntat i de compliment de les promeses constituents, sobretot en allò essencial i fonamental:
1.- En aplicació de la clàusula 4 de la disposició derogatòria, les corts generals declarin la nul·litat del decrets de nova planta de València, Mallorca, Aragó i Catalunya i ens faci la devolució de drets, estat, institucions, constitucions, regnes i corona comuna, en el marc del dret internacional vigent reconegut i existent en la Constitució del 78, separació de corones i estat de ple dret de la unió europeu i de les nacions unides i de la Otan, i d’una Iberia uk, una unió de regnes i corones lliures i iguals estrangers i associats, amb dret a la separació a instància de part, etc
2. Aprovar una nova llei de financament general de les administracions de l’estat ibèric comú ( comunitats autònomes i nacionalitats, i administracions i institucions centrals , administració supranacional europea ) i de les administracions municipals o locals, actuals i futures. La nova LOFCA amb concert fiscal i cupo per pagar les despeses comunes afectaria també a l’administració i institucions centrals de l’estat. I podria ser un sistema idoni per a la UÈ.
Per la qual es declararà que la LOFCA adoptarà com a sistema general el de concert fiscal i cupos proporcionals d’aportació mancomunada a costejar entre totes les despeses i serveis generals de l’estat comu, actuals i futures, sense perjudicar els concerts forals històrics consagrats,… Motiu: ES un sistema CONSTITUCIONAL, i es l’únic que s,ha demostrat just, possible, no arbitrari, que dona confiança i autonomia a les nacionalitats i regions. Permetria la innovació, l’economia de recursos, la modernització administrativa, ….
( 2.2. Demanar la revisió de les liquidacions del comptes de despeses i d’ingressos i finançament de les ca dels darrers 4 anys mes de l’actual, tant segons la legislació actual com per contravenció de les disposicions constitucionals, d’autonomia, igualtat, no discriminació, …igualtat en l’accés als serveis públics generals obligatoris, i prioritats, igualtat de tracte,… )
3.- Catalunya es reserva el dret a decidir derivats de la sobirania del seu poble. La sobirania ve del poble, Catalunya es poble i nacionalitat, i per tant som cosobirans i part d’un poble nació de segon grau de conjunt. La sobirania del conjunt no pot eliminar ni negar la sobirania de cadascun dels pobles constituents. Els articles 1, 2 i 3 conformen un pacte constitucional complex , una formula de clàusules iguals i igualment necessàries. Això exigeix per força la formulació literal del contracte constituent. Es una solució complexa i totes les clàusules de la formula han de ser complertes i reconegudes. Si no se’ns respecta ni es permet fructificar lliurement les promeses constitucionals amb bona fe, a posteriori, el contracte no es compleix i queda rescindit.
Aixo per començar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!