La Constitució parla català i conté un determinat pacte nacional.
Accepta la unitat d’ Espanya dins d’un conjunt condicions. Tot l’art 2
són noves condicions constitutives d’un nova fórmula d’estat.
Com tota la Constitució, aquest pacte es vigent, però el Madrid 23 F no l’ha
acceptat mai. Amb la reacció que es produí degué pensar: “com que som
majoria i sempre ho serem, farem allò que voldrem”. També podem al·legar
altres incompliments i discriminacions capitals imposats al llarg d’aquests 36
anys.
El pacte nacional aprovat el 78 accepta la unitat i indivisibilitat de l’estat, però
no com ho entenien abans, sinó d’una Espanya diferent i amb condicions d’igual
rang legal. Es tracta d’ una nació unida, de pobles, nacionalitats, regions i
llengües legals, i d’ una indivisibilitat i integritat diferents, que el tracte defineix
prou be i de manera determinable.
I si les condicions del que havia de ser una nova Espanya son impedides i
perseguides, incomplertes i no permeses per les altres parts, i ens discriminen i
volen tornar a la condició nacional anterior, els defraudats, no tenim defensa ni
dret a res? Penso que, com en tots els contractes que no es poden complir i
executar per culpa de l’altra part, tenim dret demanar-ne la rescissió i resolució.
Què diu la Constitució ? Quina es la formula d’equilibris compensats de la
solució nacional promet i permet. ? On posa els fonaments ?
AL PREÀMBUL
“La Nació espanyola, amb el desig d’establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de
promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la
voluntat de:
* Protegir tots els espanyols i els pobles d’Espanya en l’exercici dels drets
humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
TÍTOL PRELIMINAR
La sobirania resideix en el poble.
Unitat de la Nació i dret a l’autonomia.
El castellà i les altres llengües espanyoles.
( Així l’enunciava el text que varem votar. )
Article 1
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna
com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la
igualtat i el pluralisme polític.
2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els
poders de l’Estat.
3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.
Article 2
2
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola,
pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a
l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat
entre totes elles.
Article 3
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen
el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives
Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
Article 46
Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni
històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin
sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest
patrimoni.
El pacte nacional 77-78 de la Constitució seria:
1.- Pobles i sobirania.
1.1.- Hi ha els pobles d’Espanya, / la Nació espanyola i / el poble espanyol. / La
sobirania resideix en el poble.
1.2.- La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els
poders de l’Estat.
(Així doncs, hi ha pobles particulars, coneguts, naturals, preexistents i amb, com a
mínim, “ regionalitats i nacionalitats” civils diferents, i d’un poble espanyol compost,
plural, de conjunt, que no es pas identificable amb el poble castellà ni amb cap altre en
concret. El poble espanyol es la juxtaposició dels pobles de les nacionalitats i
regions existents i conegudes el 77-78. Els poders de l’estat de les comunitats
autònomes, que també son estat espanyol, han d’emanar igualment dels seus
respectius pobles. El judicial tabé. I el militar. I el policial. Totes les
nacionalitats i regions tenen també una sobirania particular i la competència
residual d’autonomia per a la defensa i gestió dels interessos que els son
propis. Art137. )
2.- El famós article 2 del qual tan sols se’n diu, accepta i imposa “una part” i encara
desvirtuada.
2.1.- La indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els
espanyols.
(“Nació espanyola”, aquí i al preàmbul, no parla de persones, ciutadans i nacionalitats,
sinó de l’estat, i d’un estat comú de tots. Es tracta d’una unió i una indivisibilitat
diferents , referides a una nació de pobles, nacionalitats i llengües que ens
porta a la naturalesa nacional d’Espanya d’abans de la guerra de successió ).
2.2.- la pàtria comuna.
( estat comú, en aquests article vol dir plural, de diversos. )
2.3- i reconeix i garanteix :
3
2.3.1.- el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren.
( Ha de ser un ser autonomia de nacionalitat o de regió, veritatable i plena , i no pot
ser semblant, igual i menor que l’autonomia municipal i local. Poden arribar a tenir
parlament, poder legislatiu.)
23.2.- i la solidaritat entre totes elles.
( Aquestes son els pobles que la integren )
3.- Les llengües espanyoles i les llengües oficials.
3.1.- El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat.
3.2.- Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats
Autònomes.
( Ja no hi ha una sola i única llengua espanyola identificable amb la castellana. De les
altres no en diu pas cooficials o d’inferior rang. Totes seran oficials i iguals; i lliures, i
independents, per pròpies i particulars )
Cal tenir present que dintre de la Constitució també regeix la jerarquia
normativa i no tots els seus apartats incisos, afegits, prevencions,
contradiccions i portes obertes a restriccions i referències a les lleis de
desenvolupament poden alterar els subjectes i drets fonamentals del canvi
establert 77-78 fixat per la Constitució.
D’aquestes condicions del contracte, essencials, fonamentals i del mateix rang,
a Madrid no n’accepten cap ni una. Ni tan sols les noves “unitat i indivisibilitat”,
perquè les refereixen a l’Espanya de Felip V fins abans de la Transició del 77 – 78.
Ni l’han complert, ni l’han permès complir. L’han impedit i perseguit.
El pacte nacional i cultural impedit i traït, justifica encara més la protesta catalana i el Referèndum
d’autodeterminació, i amplia el suport polític, jurídic i constitucional a les
aspiracions nacionals catalanes. De les petites a les més grans.
Bescanó, 10 d’agost de 2017.
Jordi Carrera.
Llicenciat en Dret.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!