La Disposició derogatòria de la Constitució de 1978 diu:
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
1. Resta derogada la Llei 1/1977, del 4 de gener, per a la Reforma Política, i, en la mesura que no fossin ja derogades per aquesta Llei, la de Principios del Movimiento Nacional, del 17 de maig de 1958; el Fuero de los Españoles, del 17 de juliol de 1945; el Fuero de Trabajo, del 9 de març de 1938; la Ley Constitutiva de las Cortes, del 17 de juliol de 1942; la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, del 26 de juliol de 1947, modificades totes per la Llei orgànica de l’Estat, del 10 de gener de 1967 i en els mateixos termes aquesta darrera i la del Referèndum Nacional, del 22 d’octubre de 1945.
2. En la mesura que pogués conservar alguna vigència, es considera derogada definitivament la Llei del 25 d’octubre de 1839 en allò que pogués afectar les províncies d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia.
En els mateixos termes es considera derogada definitivament la Llei del 21 de juliol de 1876.
3. Així mateix queden derogades totes les disposicions que s’oposin al que estableix aquesta Constitució.
NOTES.-
*DEROGACIONS FETES.-
1.- les de l’apartat 1.- Llei 1/1977 de 4 de gener de la Reforma Politica i en la mesura que no fossin derogades , les de Principios del Movimineto Nacional, el Fuero de los Españoles, el Fuero del Trabajo, la Constitutiva de las Cortes, la Lei De Sucesión a la Jefatura del Estado, modificades totes per la llei orànica de l’Estat de 10. gener 1967, i aquesta i la del Referèndum Nacional de 22 d’octubre de 1945.
2.- les derogades definitivament per l ‘apartat 2: llei de 25 d’0ctubre de 1839 i la llei de 21 de juliol de 1876, que fan referència a les províncies i regions basques i les guerres civils entre lliberals isabelins i carlins.
( La Constitució incorporà i restaurà expressament la solució foral per al regne de Nabarra i per a les tres regions històriques basques, en les disposicions addicionals ).
*DEROGACIONS HISTÒRIQUES PENDENTS. Aplicar l’aparta 3. Derogacions expresses per restablir els regnes , estats i corones des del Reis Catòlics i antecedents des de Ramon Berenguer IV i Ramir II i Jaume I, de rei de regnes, fins a Carles II, en democràcia de Constitució i drets internacional de Nacions Unides d’ara.
El Decret de Nova Planta per al Principat de Catalunya
El Decret de Nova Planta per al Regne de València
El Decret de nova planta per al regne de Mallorca
El Decret de Nova Planta per al Regne d’Aragó
Els Tractats Internacionals d’Utrecht en allò que afectin a l’interior d’Espanya.
I que aquest llegat particular d’Espanya ( o Monarquia D’Espanya ) convertiria la Monarquia espanyola en la continuació de la monarquia tradicional dins de l’estat de dret i de la Constitució de 1978,
i seria l’aportació nacional d’Espanya a la Constitució i Tractats de la Unió Europea.
(Els decrets de nova planta i els efectes de la guerra de successió, una altra guerra civil espanyola, ja s’haurien de considerara derogades per la Constitució en tot allò que s’oposen al que el contracte nacional que conté estableix, i a al regim d’estat i corones anterior a la Guerra de Successió. L’aplicació i declaració de derogació dins de la Constitució i Drets Humans, també afectaria el règim autonòmic establert després de la Constitució en el procès autonòmic voluntari del 79 al 81, i el caràcter de rei de regnes i del conjunt de la monarquia tradicional. )
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!