15 de juny de 2015 dia de la democràcia, de les nacionalitats i de les llengues
No vull que passi aquesta efemèride sense recordar-la i valorar-la molt positivament. Malgrat tots aquells que no l’han volgut ni l’han acceptat mai de veritat i tot el que han arribat a fer en contra, la democràcia, les nacionalitats i les llengues hem guanyat.
Fa 38 anys de les primeres eleccions de la Transició i del Canvi. Una campanya electoral i unes eleccions que varen ser una festa, una esperança, una incertesa, i malgrat la llei electoral molt trucada, i algunes exclusions, va donar uns bons resultats. Uns resultat que les convertiren en corts constituents.
No va ser un fracàs ni una mala solució quan no se’n plantejava ni se n’havia assumit cap altra de millor.
El fracàs no han set la democràcia, el reconeixement dels pobles d’Espanya, de les nacionalitats i llengues, l’autorització del dret a l’autonomia, la Constitució del 78 en les parts essencials i fonamentals, encara vigent, ni la Monarquia parlamentària. La Constitució suposa una ruptura jurídica amb el passat però….
EL FRACÂS i el DESASTRE l’han set:
Que en lloc d’una era nova, n’han volgut fer un “cierra Espanya”.
L’acceptació de clàusules secundàries contraconstitucionals
La llei electoral i el règim de partits implantat.
La continuació notòria, estesa, permesa, sota mà i il·legalment del RÈGIM ESPANYOL de Felip V de Castella, per abús de poder i de democràcia i de majoria dels partits espanyolistes que no han volgut mai la Constitució de les nacionalitats, pobles i llengues.
Els partits d’assalt de les institucions i de les caixes, i del bancs, i de la indústria, i de l’economia, i dels serveis públics, i de les empreses estatals, i de les privatitzacions a la russa, etc.
Els partits no democràtics, conqueridors i neofeudals,
Som al 2015:
* als 52 anys de la Nova Cançó.
* als 49 anys del Se’n va anar de Salomé i Raimon guanyant el festival de la cançó mediterrània.
* als 42 anys de la caiguda dels 113 de l’assemblea de Catalunya que ja no podien jutjar.
* en l’any 41 anys de la constitució de la unió de pagesos.
*als 39 anys de la llei i referèndum de la reforma política, aprovada pel règim de la Dictadura.
*en l’any 38 de les eleccions del 15 J, de la restauració provisional de la Generalitat i de la tornada del President Josep Terradellas i del català i ensenyament en català. I les primeres trasferències de competències a la Gtat, com l’urbanisme.
* en l’any 37 de la Constitució de 1978 i de la redacció de l’Estatut de Sau.
*en l’any 36 de l’aprovació del nou estatut d’autonomia de Catalunya amb un règim de finançament complicat després no respectat, i del reconeixement del català com a llengua pròpia de Catalunya.
* en l’any 36 de les primeres eleccions municipals de la Democràcia restaurada.
*en l’any 35 de les primeres eleccions del Parlament de Catalunya i primera elecció parlamentària del President de las Generalitat de 1980.
*als 34 anys del cop d’estat del 23 F de 1981, intent fracassat però real pel canvi de tendència que confirmà la primacia de fet del RÈGIM ESPANYOL per sobre de la Constitució.
* als 6 anys de la sentència contra l’Estatut d’Autonomia de 2006 emesa per un TC inconstitucional ocupat per i militant del nacionalisme espanyol. No pot ser tribunal de garanties un òrgan format per magistrats que son jutge i part militant en la guerra nacional espanyola.
Però la Constitució continua sent vigent.
Dic de vegades que únics partits mésconstitucionals d’aquests anys, han set, UCD, CDC , UDC i CiU, i PBN. Però també ho han set ERC, BNV, Compromís, el PSM, la XA, els partits canaris, el PRC, el PSA, el BNG, encara que alguns la considerin enemiga. els partits socialistes: del PSOE PSC PSPV PSIB i els partits del PCE i el PSUC. L’AP de Fraga també ho era encara que no hagués votat la Constitució. I si més no pels seus electorats que els triaven i feren grans.
N’hi ha que encara ho son encara que no ho diuen i en síguen fugitius, però aquelles formacions que aplegaven i unien diferents nacionalismes i nacionalitats s’han dividit i separat o han perdut electors, socis i militants. S’ha perdut la confiança en l’espanya plural plurinacional de la Transició i la Constitució
perquè s’ha de mostrat de compliment impossible pel tancament i trencament dels compromisos i pastes constituents per part de la revenja de nacionalisme espanyol i del règim espanyol subsistent fàcticament, amb el PP com a principal poder reaccionari de l’espanyolisme i ideologia dominant.
La guerra nacional també ha set la tàctica per polaritzar i fanatitzar les societats i collir vots i destruir els adversaris. Tàctica perversa per assaltar i dominar les institucions.
Aquesta ha set corrupció més gran i absoluta de totes; la dels partits que han perseguit i impedit i interpretat i fet interpretar a la contra, la Constitució, han implantat l’arbitrarietat i la discriminació, han practicat i explotat l’assalt al poder, han impedit la divisió de poder i l’existència de la Justícia en tot allò relatiu al problema nacional espanyol.
Ara som a l’any 1 de la consulta del 9 de Novembre de 2014 que descobrí Catalunya al món i a si mateixa ; i en l’any d’aquesta revolució ? democràtica ? pacífica ? i esperançadora que les eleccions municipal i moltes autonòmiques del 24 de maig han dut, contra el principal partit poder del règim espanyol, molt especialment als regnes de Mallorca, de València i d’Aragó de la nostra espanya no castellana. Si ha passat es que havia de passar !
Ara som davant de les eleccions de caire plebiscitari del parlament de Catalunya per aprovar el nostre poble vol la independència, ser un estat i una democràcia independent d’Europa i del món.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!