Najat el Hachmi és una escriptora procedent de Marroc que ha guanyat la vint-i-vuitena edició del premi de narrativa Ramon Llull amb una obra titulada "L’últim patriarca". Abans ja havia publicat un llibre autobiogràfic, "Jo també sóc catalana".
Najat es va criar a Vic durant uns anys en què aquesta ciutat era un model positiu de gestió de la diversitat cultural i d’acolliment dels immigrants, especialment pel que fa a l’escolarització dels nens i nenes. Ara no sé com ho porten.
Crec que és una magnífica notícia i una demostració que la integració dels nouvinguts no s’aconsegueix amb vídeos i cartells oportunistes a les campanyes electorals, sinó treballant dia a dia, discretament i amb constància, amb intel·ligència i respecte, sense alimentar prejudicis i estereotips, donant suport a les escoles i els docents, evitant la marginació i els ghettos i fomentant la tolerància. (Continua)
Tipus com Duran i Lleida i els seus còmplices, amb la seva actitud roïna, oportunista i populista, dificulten més el procés d’integració que mil nous immigrants. Que el problema és real —ningú no ho discuteix—, o que si no es prenen mesures es poden produir fractures socials en un futur —també tothom ho accepta com a cert—, i la certesa també globalment compartida que la capacitat de qualsevol país —també Catalunya— per a acollir immigrants és limitada, no són excuses per a justificar una explotació electoralista d’una qüestió tan delicada, i encara menys si es fa en termes tan grollers i agressius com els cartells i el vídeo electorals de CiU. Més aviat al contrari, la mateixa importància i complexitat de la qüestió, la sensibilitat extrema d’alguna de les components implicades, demanen imperativament rigorositat i molta més serietat de la que CiU està demostrant amb una campanya en què se situa a l’alçada de Plataforma per Catalunya o el PP de Badalona.