Estic motivat, expectant.
El diari ABC ha filtrat la lletra guanyadora del concurs de lletres per a l’himne espanyol, i de passada ha aixafat la guitarra als convocants del concurs —el Comitè Olímpico Español i la Sociedad General de Autores—, que pretenien presentar-la per sorpresa en un gran esdeveniment i cantada per Plácido Domingo.
Crec que ens podrem fer un far de riure de la reacció dels no-nacionalistes espanyols. Espero els articles i les columnes d’opinió dels diaris de demà, però, de moment, la cosa promet. Els diaris digitals i els blocs de la faramalla pepera i feixista ja van que bullen.
Es veu que l’expressió present a l’himne "pueblos en libertad" els posa nerviosos pel plural. De moment, no us perdeu el que diu un lector de La Razón en el seu comentari a la notícia:
"Pero qué leches es esto. Pero qué es esto de que la Patria abraza a pueblos en libertad, qué quiere decir, ¿que es la nación de naciones? ¿que yo extremeño soy un pueblo diferente de mi familia que vive en Andalucía?. Pero qué quiere decir esto de "Gloria a los hijos que a la Historia dan justicia y grandeza democracia y paz". ¿Es que entonces mis paisanos regionales Cortés y Pizarro no son dignos de gloria? ¿ Y no son dignos de gloria tantos otros que forjaron el Imperio Español? VÁYASE ESTE IMNO A LA BASURA(por no decir la palabra adecuada que a lo mejor me censuran el comentario)".
Això de "… qué leches es esto"ho trobo insuperable. Visualitzo un uniformat de les nostres forces armades —Arensibia o bé un excadet de l’Escola d’Oficials de Talarn, per exemple— entrant de cop al dormitori conjugal i sorprenent la seva dona fornicant amb una veïna del PSOE.
O aquest altre, recollit de Libertad Digital, també d’un lector-opinador no-nacionalista:
"Personalmente, la letra me parece bastante vulgar y “fea”, supongo que por no ofender a muchos (nacionalistas, progres, musulmanes… ¡uff!), y sobre todo alejarse lo más posible de un “himno facha” (que es como interpetran el ensalzamiento sin complejos de esta nuestra querida España). En fin, un himno ¿de consenso?… Lo que más me rechina es la estrofa “…pueblos de libertad”. ¿Qué pueblos? Por qué no “PUEBLO” (español)? Que yo sepa, de momento somos un único pueblo (español insisto)…
Repeteixo. Em sembla que riurem. A trompades entre no-nacionalistes, acabarà això…Demà continuaré…
I segur que les columnes d’alguns diaris contindran articles amb el mateix esperit impresentable que aquests comentaris de lectors, però amb enunciats menys innocents, més elaborats, que els donaran un aspecte de raonaments plausibles prou aparent com per a ocultar als més despistats o predisposats la insolvència dels arguments.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!