Quan anàvem a fer camps de treball ens agradaven la carretera i les maneres de viure del món. Retallavem paisatges i històries diferents. Ho voliem enganxar tot i afegir retalls als pedaços que ja teniem. Com ara, però més concentrat, com si diguéssim. Sabiem que no ho fèiem perquè sí, que aquell viatge era de retorn.
Com les onades d’en Francesc Pujols tot torna i a qui s’amara d’allò un dia el truquen perquè faci el tríptic de la Coordinadora de Camps de Treball Internacionals de Catalunya i ho narri des de la pròpia experiència.
Jordi Urgell i Montané
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!