TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Ahir vaig estar repassant tots els post escrits en aquests quatre anys i mig , i en vaig adonar de com el temps ens treu i dona raons. Va ser una sensació agredolça.

Peró també em vaig adonar de que el temps no passa en debades, i de com ha canviat el mon blocaire. Molts del gurus o blocaires de referència – almenys així es feien dir-, han desaparegut de la xarxa. Uns perqué el reconeixemnet que cercaven no el van trobar o no els ha satisfet. Altres, perque els beneficis professionals que esperaven publicant, bé més que publicant sentenciant, els seus articles no han estat els esperats. Altres perque s’han cansat, ja sigui perqué les seves feines els absorvien de tal manera que no els hi quedava esma per continuar escrivint, o perqué creuen que ja han complert una etapa. I finalment uns altres, perque s’han passat a escriure o pontificar en castellà, com si fer-ho en català fos jugar en regional i en castellà estar a primera divisió, o vés a saber, a lo millor son d’aquells que creuen alló de que ningú es profeta a la seva terra.

No els hi retrec, es cert que viure, escriure, i riure en català no es fàcil si t’has de guanyar les garrofes. Sense anar més lluny, a mi no paren de dir-m’ho, de retreure-m’ho i de criticar-m’ho. “¿Perqué vols fer les pel·licules bàsicament en català? Aixó es limitar-te”.. I segurament tenen raò, alhora de cercar finançament privat es doblement difícil, alhora de distribuir-ho sinó es una gran pel·licula es quasi impossible. Però que voleu soc tossut, i encara tinc la pretensió de que Produccions del Primer Cinquena sigui viable fent el 90% de la seva feina audiovisual en català, tot i la crisi.

Respecto en els que s’han donat per vençuts i que per tirar endavant els seus projectes s’han tingut que empassar les seves conviccions. Però critico en els hipòcrites que utilitzaven el català per interés, per gaudir-se’n d’ajudes i subvencions, mentre ploraven, o somicaven de que haurien de tancar sinó eren ells els beneficiaris. Quan la mamella ha deixat de rajar, aquests mateixos s’han passat al castellà sense cap mirament. Son els mateixos que ara diuen: “Que n’estàvem d’equivocats. Abans érem uns pagesos i ara som uns cosmopolites”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!