Cada vegada que faig un post, em trobo que en l’apartat de comentaris de manera anònima,i amb un llenguatge prepotent i sorneguer, fan referència a les meves faltes d´ortografia, que en son forces ho reconec,però….
Si volem que el catalanisme, sobiranisme, independentisme,i qualsevol altre ‘isme català’, tiri endavant i guanyi adeptes aquesta no es la millor manera. A mi se m’en re-fot aquesta falta d´educació i burla d’alguns blocaires que, emparats en l’anonimat, es dediquen a l’escarni en els que encara no dominem la gramàtica catalana com voldríem -jo el primer-.I no, no em penso escudar amb els tòpics tant manits però certs,de què la meva generació no l’ha estudiat com els meus fills etc.. . Jo soc català de l´hòstia de generacions, i no em molesta, però, ¿I si en comptes de jo, fos un immigrant- ja sigui espanyol o no- el que escriu en un bloc en català?, doncs plegaria fart de la burlar per el meu poc domini no ja de la parla sinó de l´escriptura. Esta molt bé que si veieu una falta, ens ho feu saber però amb noms i cognoms i d’una manera pedagògica. Si volem créixer com a país el primer que tenim que aprendre, es a ser respectuosos amb els qui es volen integrar, i no foragità’ls burlant-se del seu poc domini de la llengua.
M’agradaria veure a molts d´aquest catalanistes – un pel feixistes-, com escriuen i parlen posem pel cas l´anglès o el francès, i si els hi agradaria que cada cop que intentessin parla’l s’en fotessin. Com volem ser integradors si som els primers en posar les barreres?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sempre és desitjable l’ús habitual del català,
parlat o escrit. Però no ens hem d’aturar pas en el punt on som ara, on
malparlar-lo o malescriure’l es considera suficient i "normal", i a
qui s’esforça per parlar-lo i escriure’l bé se’l tracta com a un maniàtic
llepafils i torracollons. Les llengües veritablement "normals" són
justament a l’inrevés: el que tothom veu com a normal és la correcció, i la
incorrecció és signe de vulgaritat i incultura (parlem aquí dels residents del
país, òbviament, no pas d’aquells qui estan aprenent la llengua per ser
estrangers). Fem tots, doncs, un petit esforç diari i constant per anar millorant la
llengua. Prendre nota mental dels errors que ens detectin i procurar no tornar
a cometre’ls. Desterrem els barbarismes i el "catanyol" tan
desagradable, ja que acceptar-lo resignadament com a cosa "normal" és
una mena de rendició davant la pressió de l’espanyol.
Portem ja uns quants anys d’ensenyament en català, d’immersió lingüística, de
premsa en català, de TV en català, i de no sé quantes coses en català., però en general, la qualitat de la llengua que hom pot sentir arreu no és gaire diferent de la que hi
havia tot just acabat el franquisme (continua sent ben normal sentir atrocitats
com per exemple "bueno, pues hasta dintre d’un rato que tinc que anar a un
puesto a fer algo"). Si tothom espera que sigui la següent generació la
que ha de parlar i escriure bé el català, més val que pleguem veles.
"Qui s’esforça i fa allò que pot, no està obligat a més", diu la dita. No crec que calga afegir massa coses respecte allò que t’ha comentat Quim. Cal defensar un ús correcte i ric de qualsevol llengua -i més encara de les llengües minoritàries i minoritzades com la nostra-. Em sembla certament ridícul i lamentable l’actitud de menysprear algú perquè no domina perfectament una llengua. I si algú t’ha faltat al respecte per aquest motiu sols em queda repetir allò que he escrit al títol: d’imbècils n’hi ha a per tot arreu. I el catalanisme o la cultura catalana o com preferesques anomenar-ho, no anva a ser una excepció.
Mira, t’anava a dir allò que diuen els espanyols de A palabras necias, oidos sordos. O allo altre de No hay mejor desprecio que no hacer aprecio. I m’he posat a pensar, "Com redimonis es deu poder dir aixo en català?" Crec que estaria molt be fer reculls de refranys i frases fetes en català. Me’n noto mancat.
Una abraçada i endavant, que qui més qui menys comet faltes i ningú és perfecte.
I, en castellano, que opinion te merezeria un escrito asin, por mui profunda o elvorada que fuesse la idea?
Hola Jordi. Sóc aquell que et va confondre amb l’altre Jordi Carbonell. Et contaré una en iniciar l’estudi d’arquitectura. Tenia un soci, ell és valencià de socarrel. De tota la vida que es diu. Jo no. De famílies immigrades. A mi em turmentava el fer els escrits dels projectes en català. De fet no teníem documentació i calia anar adaptant-la. Un bon dia, Manel em digué: "Josep, què quan fan els projectes els españols no te n’dones que estan plens de faltes d’ortografia? ". Per a què martiritzar-nos tant ?
Evidentment la gent catalanoparlant no és la millor per a ajudar-nos als que venim d’altres llengües i societats. I ha d’ésser a còpia de tenacitat voluntarista el fer-nos amb l’idioma. Cosa que no s’esdevé en qualsevol altre idioma i societat més madura i autocomplaguda de si mateixa. Fins i tot, amb un català " de tota la vida" com tu s’acarnissen despietadament; bo i llançant-se pedres a la pròpia teulada -que és la de tots- els que hem buscat aixopluc en aquesta cultura.
Cordialment i endavant les atxes !
Sabeu qui sempre farà les coses be? Aquells que mai fan res. Jordi, jo et llegeixo i t’entenc perfectament, som molts el que fem errades amb el Català, però jo llegeixo blocs de persones estupendes, que sense vosaltres, nosaltres no ens atreviríem ni a fer un comentari, i per aquells que voleu una dita aplicable a moltes situacions, aquí en va una. Ai senyor quanta roba i poc sabó, i tan neta que la volem.
Home, el corrector ajuda bastant, és important que parlem i escribim tant bé com puguem la nostra llengua. Jo tinc la costum de escriure els comentaris al word, ho reviso i ho passo al bloc. Tot i així sempre hi han cagadetes.