TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Per Jordi Carbonell Segura

7 de març de 2012
1 comentari

EL PP I C’S JUNTS CONTRA EL CATALÀ A LA ESCOLA

Mentre el TSCJ, es decideix si obligaran a les escoles a que el castellà sigui la llengua vehicular en substituciò del català. Tots els partits polítics han fet front comú per defensar el model d’immersiò lingüística. Tots? no, tots no, hi queden fora els dos partits de catalans – això diuen ells- defensors d’una Catalunya amb Ñ, vaja la Catalunya de tota la vida; la de la Plaça “Calvo Sotelo”, la del Carrer “Infanta Carlota” i la de l’Avinguda “General Goded”, substituits per noms de catalans radicals i anti-espanyols com varen ser: Francesc Macià, Josep Tarradellas i en Pau Casals.

Es veu que no en tenen prou que l’immersiò hagi fracassa’t estrepitosament. Perquè per desgracia ho hem de reconèixer, l’immersiò no ha aconseguit el que pretenia, que el català fos majoritàri a casa nostra.

Fa més de vint anys, es va creure, d’una forma molt ingènua potser, que si tothom que passava per l’escola aprenia català i en català, la llengua del país tornaria a ocupar el lloc que li pertoca a la societat. Però no ha estat així.

Ingenus, es el que varen ser els nostres polítics. L’aprendre català a l’escola no es suficient si la majoria de mitjans de comunicaciò ( premsa, tv, cinema, radio, etc…) son en castellà. Això no ho van preveure – els del PP si-, i ens trobem amb un parell de generacions que ni el parlen, i el que es més trist, ni se’n recorden o no se’n volen recordar.

Ara, els nostàlgics, tenen l’oportunitat de tornar a una Catalunya espanyola si és què definitivament, el TSCJ, resòl que el castellà sigui llengua vehicular. Perquè encara que hagi fracassat, el català a l’escola ha estat fonamental per molts nouvinguts que si que els hi ha fet profit aprendre’l, i que l’utilitzen, en aquests també els volen eliminar.

El més trist de tot plegat, es que una part  d’aquests que defensen amb tanta passiò la llengua castellana, no ho fan per conviccions, sinó per tàctica de partit. Ja ser sap, quants més ignorants, més gent en contra d’una Catalunya normalitzada, i més vots al sac dels que volen fins i tot castellanitzar els noms.

  1. Tots els que han estat contra la independència i la dependència espanyola són en contra del català de forma implicita o tàcita encara que diguen el contrari.

    Per què es pot ser tant per acció com per omissió. I ser a Espanya avui en dia és això, es vulga o no. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!