TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

El titól bé a tomb perqué aquests dies, que “tutolom” (antigament dit tothom) anem dient a tort i a dret, a amics i enemics, Bon Nadal d’una manera mecànica i buida, em bé al cap quan a mi , i segurament a molts,  de com ens agradava que arribessin les festes de Nadal, es clar érem petits. Després la cosa canvía…

Aquells Nadals de la teva infantesa, al poble, quan hom tot el día se’l passava jugant amb la colla, o quan els homes de la casa ens portaven a fer el vermut a “Los caracoles”, mentre les dones preparaven l’àpat  de Nadal cofoies elles de fer de serventes dels seus homes. Després ens assèiem a taula, els petits per un costat i els grans per un altre. Sense adonant’se peró, tot anava canviant, any rere any…

A l’adolescencia, hom ja no jugava amb la colla, quedava, fèiem unes “cocacoles” i unes “mirindes” acompanyats amb unes “patates xips amb formula”. Els oncles ja no anaven sols a “Los Caracoles”, també s’havien incorporat les respectives, per el que es veu ja no els hi feia gracia fer de serventes dels seus homes.

A la joventut, hom ja  no pujava al poble, sinó que anava a casa la xicota a passar els seus primers Nadals, després ella anava el Sant Esteve a l’altre casa. Mai era al inrevés. Es en aquest punt, on hom es començar adonar de que els Nadals no son el que havien estat fins aleshores, gresca i xirinola, sinó obligacions socials, ajuntar-se amb gent que no t’agrada ni els agrades a ells, peró es el que toca. Llavors es quan, recordant aquells Nadals tant “xulos”, te n’adonés que aquell comentari de la tieta seguit d’una rialleta sorneguera, era en realitat un míssil terra-aire. El mateix que els teus futurs cunyats et fan a tú.

Passen els anys, i ja tens nens, llavors les festes de Nadal es converteixen en la quadratura del cercle, de portar una agenda ben organitzada, on has de quadrar sense cap error: importáncia de la festa i nombre de díes a cada casa sinó te les vols tenir amb la mare i la sogra, per posar un exemple, si aquest any “et toca” a cas dels seus pares Nadal, i cap d’any. Sant Esteve i Reis ha de ser a casa dels meus pares, i l’any que ve al inrevés, aixó es innegociable, peti qui peti, vagi qui vagi, el qué és important es la compensació exacta, la resta tant se val.

I Finalment, quan els nens ja son grans, els pares ja son avis, i la meitat dels teus cunyats estan separats o directament no us parleu perqué a hom se li van inflar les pilotes, i un nadal amb un parell de copes de cava i deu neules de més, va començar dient-li ” Mira, avui seré sincer…”, i vas ser d’un sincer que t’hi cagues. Els Nadals els passes amb qui vols, ajuntant les dues famílies, es clar després de tanta sinceritat el cercle ha quedat molt reduït, i a casa les restes del que queda de les dues famílies hi caven perfectament. Es aleshores, quan per un instant, peró només un instant, tornés a pensar amb alló de BON NADAL A TOTHOM!