Que cada un de nosaltres mesuri la seva pròpia llibertat, delimiti l?ombra de les seves quatre parets, abans d?assumir com a pròpia una fictícia llibertat.
Que mesuri la seva solidaritat a mida de les seves necessitats, que dos, son dos, aquí i enlloc.
Que ningú senti com a pròpia una llibertat imposada, un límit disfressat, i cap suor regalada a aquell que segueix limitant-la.
He tornat, he tornat a aquell racó ínfim que m?ofereix la meva precària llibertat, he marxat que era fosc, i he tornat de nit. Assumiré sens més, sobreviure, que en cap dels casos serà viure.
Tenim a les nostres mans el deute moral i la responsabilitat històrica d?assolir, situar al llindar que els hi pertoca, a les classes obreres populars.
…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!