jordhill.clar

Setze hores desprès del retorn, rere vuit de son, revivim de nou el desacord entre el cor i les mans, la feina i la son , la mandra descompon.

Un, bon dia! Que fem? Com anem? Volen dir: no ens entretinguem/eu nosaltres , que en el verb català de currar , vol dir que els cansats fem la feina i no seiem on volen tenint el cul llogat.

Quan acabareu? Entenc la pregunta però no la raó, encara no se que haig de fer , que ja em volen al carrer.

Un matí d?escala i ganivet. Màquines, tubs, màquines soroll i la suor que em degota damunt els vidres de les ulleres i aquest diantre de soroll que en farà parar boig.

Una bona estona. Esmorzem.

Un menjador ínfim, curiós, i més curiós qui hi seuen, en direm converses, Jose Luís, i com no l?Alonso , per cert sabeu que no és negre? I jo que no planyo cap dels dos.

Torno al soroll, es a dir, a dins de la fàbrica, val a dir que hi observo diferències, però encara hi ha masses similituds en les que descrivia el poeta dels tres noms.

De principi a fi. Un , dos , tres , cultura de fàbrica, un , dos , tres , en descripció el moviment d?una figura estàtica.

Retorno al meu matí d?escala i ganivet.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!