el bloc en flames .cat

sempre tornem, com els zombies

1 d'agost de 2005
Sense categoria
0 comentaris

La cosina francesa

Aquests dies corria per aquí la cosina francesa d’en Jordi. I és com ell. És a dir: jove, amb un cos perfecte, i francesa, amb tot el que això implica. El cas és que ahir, diumenge nit, vaig anar al Mas de Nit. Feia temps que no hi anava i en tenia ganes. A part de la cosina francesa, vaig trobar-me el meu amic Pep, locutor de Hot101FM. 

La cosina francesa estava acompanyada en tot moment d’en Jordi, el seu cosinet català, i de 2 amics d’en Jordi, que, com és del tot natural, anaven una mica cremats darrera dels obvis encants de la noia. Però les tímides aproximacions dels dos nois catalans no servien a la cosina francesa que, capritxosa com ella sola, preferia els encants d’un noi català gai amb 10 anys més que ella. Noi que, al seu torn, mirava a en Pep i li deia `Si et morrejo, és per dissimular, la francesa em mira’ i aquest assentia amb un mig somriure i una complicitat  que, com a mínim,  resultaven una mica xocants

Els dos nois catalans, amics d’en Jordi,  van marxar abans d’hora, fent-me una mirada d’odi que jo no mereixia. Després de tot, quina culpa tinc jo que la cosina francesa em prefereixi a mi a dos nois ben plantats de la seva edat? Fins i tot li va preguntar a en Jordi a cau d’orella si jo era gai. En Jordi però, com els expedients X, nega tot coneixement.  

Però això no és tot. També va apareix un vell conegut pels antics lectors del meu blog: el cocainòman del Natu. Noi jove ros amb ulls blaus i cos perfecte. Gran nas. Noi que va acabar pujat al podium abraçat a una noia que, tot s’ha de dir, de similar a la cosina francesa no en tenia gran cosa. Un noi que no té manies; és a dir, pot estar-te fent una mirada lasciva i als 3 segons petonejar una noia voluptuosa Qui assegura que la bisexualitat no existeix hauria de conèixer aquest especimen. 

Tot això m’ha fet reflexionar sobre el desig sexual. Què fa que desitgem una persona i no una altra? El físic? La forma de moure’s? La roba que porta? La desesperació? Em refereixo només a l’àmbit de la nit, a l’atracció que sentim vers una altra persona sense haver-hi parlat. Què causa el desig? 

Les millors respostes s’emporten un combinat pagat per un servidor al Mas de Nit el proper diumenge. És poca cosa, però prometo una nit distreta.

Fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!