La mala premsa

El darrer mes han aparegut, com a mínim, dos articles en diaris catalans amb errors garrafals. No són ni errors de picatge ni matisos que només hagin pogut detectar els més experts en el tema. No, són errors flagrants, errors de no llegir-se el text, de fer la feina per esma i sense importar-los massa el resultat. Errors que demostren la –diguem-ne– poca intensitat professional amb què han estat escrits sengles articles.

Vagi per endavant que en cap moment poso en dubte la vàlua professional dels seus autors ni cap dels altres escrits que hagin pogut fer fins a l’actualitat. Són errors que, sobretot, qüestionen tota l’estructura professional dels diaris, on se suposa que diversos ulls es miren els articles abans que surtin publicats: correcció, tancament…
Abans de seguir, aclarim de què parlem. El 24 de març s’anunciava el Premi d’Honor d’Honor de les Lletres Catalanes per a Raimon. El Diari de Girona publicava un article signat per A.S. /Agències titulat “De guanyar el Festival de Benidorm a rebre el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes”. Evidentment, Raimon no va guanyar mai res al Festival de Benidorm, ni tan sols hi va participar. L’article explica que va ser-ne guanyador amb “Se’n va anar”, evidenciant així que la confusió és amb el Festival del Mediterraneo. En tot cas una senzilla comprovació –que evidentment no es va fer– hagués resolt l’error. Aclarim que l’error no és imputable a les agències ja que el Diari de Girona és l’únic que el publica i en tot cas, això no deslliuraria al diari de la seva responsabilitat.
Gairebé un mes més tard, Xavier Bru de Sala dedica un article laudatori a l’escultor traspassat Josep Maria Subirachs. Cap problema si no fos que en tot moment s’hi refereix com a Rafael Subirachs, nom del compositor i antic integrant d’Els Setze Jutges.
Se suposa que el gran argument a favor dels mitjans tradicionals de paper enfront de la immediatesa digital és la seva capacitat per revisar-ne els continguts, la qual cosa els hauria de donar una pressumpció de fiabilitat. Les reflexions que es deriven d’aquí són molt obvies i posen en evidència l’obsolescència d’uns mitjans –els tradicionals de paper– que no saben adaptar-se a la nova realitat. Les noves tecnologies haurien de facilitar la feina dels periodistes i fer que les informacions siguin més fiables que mai, en canvi l’efecte que s’està produint és el contrari. Segur que fa vint anys s’escrivien articles amb errors com aquests –i segur que plomes de reconegut prestigi en van fer alguns– però la xarxa de protecció que formaven els professionals dels diaris cobrien gairebé totes aquestes eventualitats. Avui la precarietat s’ha instal·lat a les redaccions i s’ha donat massa responsabilitats a gent que no està prou preparada. Esgarrifa pensar que si no s’és meticulós amb dades tan senzilles de comprovar, que no pot passar amb informacions més complexes i difícils.  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *