Dimarts va ser un dia clau pel sistema elèctric espanyol. Els 60.000 MW instal·lats en la producció d´electricitat, no van ser capaços per fer front a la punta de prop de 38.600 MW. Això va passar perquè del parc de generació hi havia aturades 11 centrals, 2 d´elles nuclears (Vandellòs i Cofrents) i 9 tèrmiques (Litoral, Palos, Pasajes, Guardo, Puentes de García Rodríguez, Compostilla, Foix, Besós i Narcea). A més, la producció hidràulica era el 25% més del que és habitual en un mes de juny, i la eòlica va baixar fins a 600 MW dels 9.000 MW instal·lats. Per afegir-hi sal, a França hi va haver un problema de protesta sindical que va portar que enlloc d´exportar 1.000 MW cap a l´Estat espanyol, n´importés 300 MW. L´operador elèctric espanyol va decidir tallar el subministrament elèctric als grans consumidors amb tarifa interrumpible, alliberant 1.700 MW. (…)
El sistema elèctric espanyol cada cop s´acosta més al de països en desenvolupament, que no donen l´abast a instal·lar la producció elèctrica que equilibra una demanda desmesurada. La primera pregunta que cal fer és: què hi feien tantes centrals fora de servei?
Les centrals de cogeneració tenen 4 mesos per fer manteniment de la central sense rebre cap penalització. Son els mesos de maig, juny, agost i setembre. Se suposa que durant aquests mesos la demanda és més baixa i se suposa alhora que el mes de juliol és crític doncs se suma la demanda de les fàbriques i la dels aires condicionats. Doncs mala previsió. Ara és durant el mes de juny on hi ha la demanda més elevada d´electricitat a l´estiu. Des de l´any 2000, tots els anys la demanda màxima és durant el mes de juny. Però no n´hi ha prou en fer males previsions. El sistema elèctric té períodes diferents segons les hores del dia per promocionar el consum durant les hores vall i penalitzar les hores punta. Aquest horari és diferent segons sigui l´hivern o l´estiu. L´horari d´estiu, el d´ara, té com hores punta de 9 a 15 hores, que és quan la corba de demanda creix. És urgent que algú canviï aquest horari per passar-lo de 14 a 20 hores, fent-lo coincidir amb la punta real. És clar que això només implica consumidors que no son domèstics, però és una ajuda important en l´equilibri del sistema. No fa gaires anys que també es va desmuntar l´incentiu per millorar l´energia reactiva, el cosinus de fi. Va fer falta que les línies es carreguessin de reactiva, perdent capacitat de transport, per tornar a regular la millora del cosinus de fi.
Anem massa lents a l´hora de prendre decisions energètiques. I això ens passarà factura. Llegeixo un article dels Estats Units que diu «Son els costos energètics, estúpid!», referint-se a les raons del tancament de fàbriques de paper. I hi estic d´acord. Els problemes més importants que tenim a la indústria en aquests anys que vénen són la productivitat i l´estalvi energètic. I he dit a la indústria perquè soc modest; s´hauria d´aplicar a tota l´economia.
El barril de petroli el tenim a 60$, el gas pateix de manca de subministrament, fet que durarà almenys dos anys, la generació elèctrica depèn cada vegada més de combustibles fòssils, de gas i de carbó, i ens allunyem espantosament de complir amb el compromís de Kyoto.
No podem fer com el Govern italià que ha decidit no apujar les tarifes elèctriques i de gas perquè suposava un cost de 400 euros a l´any per les famílies. És evident que l´augment de costos energètics frena el consum i apuja la inflació, però és l´única manera, si s´aplica amb altres mesures, de frenar la demanda i ajustar-la a les tendències del mercat.
Corbes de consum
No fa gaire vaig escriure que l´únic índex que es relacionava amb el creixement desmesurat d´energia era el consum de ciment. Avui m´he entretingut a analitzar les corbes diàries de consum.
Les corbes de consum elèctric varien segons el dia de la setmana i segons l´estació. És evident que els dissabtes i diumenges són més baixes. El dia de més consum és el dimecres. I les corbes són molt diferents segons sigui cru hivern o calent estiu. Totes les corbes tenen la part més baixa entre la 1 i les 7 del matí. Entre 7 i 10 hi ha una pujada molt pronunciada. Després hi ha un període constant entre les 10 i les 15, una petita baixada entre les 15 i les 16, un altre període de suau creixement entre les 16 i les 19, i una forta pujada, que a l´hivern és entre les 20 i 21, a la primavera és entre les 21 i 22.
A l´estiu, la pujada de les 10 gairebé manté el consum alt fins a les 21 hores. De l´observació de les corbes també en podem deduir el consum del comerç i domèstic. A l´hivern la punta de consum per il·luminació i calefacció és de 5.000MW, baixant a 3.500 durant el març i a 2.500 l´abril. A final de maig aquesta punta domèstica, arriba a les 22 h. a ser de 1.000 MW. És del consum de mirar la tele. Quan arriba la calor, a finals de juny, a aquest consum de mirar la tele, a les 22 h., li hem de sumar 3.000 MW més dels aires condicionats domèstics, 3 centrals nuclears. A nivell d´oficines i comerços també hi ha un increment causat pels aires condicionats. L´increment és d´uns 5.000 MW, 5 centrals nuclears. Podem dir, doncs, que tenim instal·lats 8.000 MW. en aparells d´aire condicionats.
UrgènciaI aquest augment de consum derivat d´això s´ha de frenar amb urgència. Des de l´any 1999 fins enguany, la punta elèctrica a l´estiu ha crescut un 39%, una mica més d´aquests 8.000 MW.
No podem pretendre que quan el nivell de vida augmenta la gent prescindeixi del confort. Però cal un canvi urgent d´hàbits, de cultura, de reglamentacions i de maneres de fer. Explico que al cotxe és més estalviador l´aire condicionat que tenir la finestra oberta, que frena el cotxe.
En canvi, aquesta setmana he estat en una reunió on he demanat que la gent es tregui l´americana apujant la temperatura de l´aire condicionat: les senyores i jo mateix (que no portava americana) teníem fred; ho havia llegit de mesures preses al Japó. I em vaig fixar alhora amb un problema de disseny dels sistemes de climatització; els climatitzadors són aparells tot o res. Quan s´atura perquè ja ha arribat a la temperatura, llavors no s´emporta el fum, obligant a tenir-lo engegat a una temperatura inferior per evitar això. És un error que els sistemes d´aire haurien de corregir, by-passant el circuit fred, però no aturant el sistema.
L´error més gran, però, és a la construcció. A més de modificar la norma d´edificació, obligant a millorar en l´aïllament i ventilació de parets i sostres, s´hauria d´obligar els arquitectes a presentar dins el projecte un pla d´estalvi energètic. Evitant que tota la calefacció sigui elèctrica, fomentant i obligant la generació d´aigua calenta sanitària amb plaques solars, estudiant els fluxos de corrent de ventilació de l´habitatge, obligant a resoldre l´aprofitament dels raigs solars a l´hivern i a impedir-los a l´estiu, …
Però on cal anar més ràpid és en l´adequació de tarifes. El Ministeri treballa en l´aplicació de trams de consum, penalitzant el consum superflu per excés de comfort, igual com es fa amb l´aigua. És una solució que s´ha d´aplicar amb urgència. Mentre, suggereixo al ministre que ens regali un ventall a cadascú per anar fent conscienciació sobre això.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!