Un Jeep per la Catedral
L´incident de la pujada del Jeep del jove advocat gironí per les escales de la Catedral no és un episodi qualsevol. És un fet per pensar-hi. En Jaume Fabre, en un article on feia referència a aquesta bretolada, recordava que a Girona ja hi ha hagut més exemples de bretolades, citant les del que posava tasses de vàter a diferents llocs de la ciutat i després avisava als diaris, o la que es feia per la festa de Sant Tomàs posant detergent a la font de la plaça de Catalunya, arribant a l´animalada d´ara de pujar les escales de la Catedral amb un cotxe 4 x 4. Diu en l´article que a Girona aquestes coses que afecten persones conegudes es resolen amb quatre trucades telefòniques i s´arreglen sense fer soroll.
No estic d´acord que aquest tipus de bretolades siguin una exclusiva de Girona ni que afectin només una classe social, diem-ne la més alta, com sembla insinuar. En Jaume deu recordar que a Camprodon hem vist com el pessebre a escala 1:1 que hi ha en una de les arcades del Pont Nou ha anat successivament al riu; primer va ser el nen Jesús, després l´ase, i la vaca. Anteriorment hi havia anat el banc i molt abans els senyals de trànsit.
La tendència a trencar mobiliari urbà no és nova. He vist aixafar un piano. El que passa és que aquesta actitud és cada vegada més freqüent. Fer una celebració sense que acabi amb una trencadissa sembla a voltes impossible. Els fets multitudinaris cada vegada més van associats a finals vandàlics. Els actes massius, encara que s´hagin convocat des de la més pura racionalitat, sovint acaben en explosions de rauxa, trencant i cremant mobiliari urbà, i també assaltant comerços.
Però no fa falta anar a actes multitudinaris per trobar la rauxa. Moltes festes i sopars d´amics acaben amb consums d´alcohol alt que alhora acaben en iniciatives de rauxa. És com si el fet d´anar en colla obligui els seus components a autoafirmarse havent de fer gestes trencant el que faci falta.
No és, aquest, un fet exclusiu de casa nostra. A fora ja fa temps que això succeeix. Només hem de veure les conductes vandàliques dels hooligans anglesos. Sembla que la catarsi que necessiten deriva de la seva timidesa natural: a més timidesa, més catarsi, més rauxa.
Aquest any he estat a Florència per Cap d´Any. A les dotze en punt, la massa de gent que celebrava el traspàs va començar a trencar gots i ampolles de cervesa i de vi espumós per tots els carrers cèntrics de la ciutat. Feia por estar allà al mig. L´endemà al matí la ciutat estava neta després d´una operació feixuga i complicada de neteja.
L´any passat vaig estar a Berlín. Allà es notava la prevenció, l´experiència. La festa s´organitzava en el parc que surt de la porta de Brandenburg. L´escenari era a tocar de la porta i durant tota la llargada del camí hi havia casetes a banda i banda; en cada una d´aquestes «barraques» s´hi trobava menjar, beguda i més música. Tot el recinte estava tancat i, per entrar-hi, s´havia de passar per un control policíac que evitava l´entrada d´armes. Els efectes de la rauxa quedaven així acotats en un espai que no alteraven significativament la ciutat.
La rauxa no és exclusiva d´una classe social. Està estesa a totes les capes de la societat. És un fenomen en augment, fruit de la tolerància de la societat actual i fruit, potser, de la urgència d´alliberar les tensions que ens crea la vida. Treure pressió creada pel treball es pot fer exercint algun esport, trobant temps i espais per relaxar-se, llegint poesia, anant a veure un esport i deixar blau l´àrbitre, anant a comprar, en fi, exercint activitats diferents de l´activitat principal sense haver de rebentar mobiliari urbà ni haver de fer conductes contràries a la societat.
Davant el fenomen de la rauxa el que no es pot fer és ignorar-lo. Hem de ser conscients de la seva existència i actuar preventivament, treien-nos els complexos.
Recordo els fets de Berga, la resistència que tenen els Mossos d´Esquadra a ser presents en actes multitudinaris. No pot ser que no hi siguin presents i que no es facin veure sota el pretext que això és provocar. La festa de Berlín és una lliçó; és molt millor acotar la massa arrauxada a un indret controlat que no pas que vagui lliurement pel mig de la ciutat sense control. A Girona l´espai de la Devesa pot facilitar una solució com aquesta; de fet, les barraques de les Fires actuen una mica així. A Barcelona ho tenen una mica més complicat, però valdria la pena insistir a trobar un indret si no es vol veure els actes de la plaça de Catalunya estendre´s per tota la ciutat. Heus aquí, doncs, prevenció i presència policíaca com a actuacions per frenar la rauxa.
Penso, però, que encara s´hauria d´anar més lluny. Si volem avançar frenant aquest fenomen cal abaixar la tolerància. No pot ser que quan algú trenca un got o una ampolla al carrer ningú li digui res. No pot ser que els joves tinguin la percepció que el mobiliari urbà està fet per poder ser trencat. Si no som capaços de recuperar el clatellot que rebíem quan érem petits perquè això està mal vist, cal almenys que protestem i cal que socialment hi posem més elements. Si la policia ha de ser visible en actes multitudinaris, s´ha d´augmentar també el nombre de càmeres al carrer, protegint els llocs històrics, per exemple. Sort en tenim de les càmeres de vigilància dels bancs i dels llocs públics per atrapar gent que ha actuat en l´anonimat en contra del bé comú.
Cal, en fi, treure experiència de cada fet que vagi passant. De la pujada a les escales de la Catedral hem de concloure que hi ha d´haver barreres que impedeixin físicament que un cotxe pugui circular des de la plaça dels Apòstols fins el peu de les escales. No pot ser que abans hi hagi hagut cotxes (2 cavalls diu en Lluís de l´Arc) que han baixat les escales de la catedral i ningú hagi impedit posant-hi barreres que n´hi puguin tornar a baixar.
Fins i tot el babau de l´advocat ha d´aprendre la lliçó. No només perquè ha demostrat que el seu nivell tecnològic és molt baix, no sabent que pujant un pendent fort la tracció de les rodes exerceix una força al terra capaç de fer molt de mal, just al revés de quan es baixa, sinó perquè ha d´aprendre que els advocats han estat formats per resoldre conflictes posant-hi calma, molta tranquil·litat i saber fer. Just tot el contrari de la rauxa que va mostrar aquell dia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si la solució a les bretolades és posar controls, vigilància, filtres i registres com si tots fóssim brètols, acabarem tots siguen-ho, perque no tots som "gent d’ordre" com tu. A alguns (a mi ) en molesta molt que em tarctin com a bretol o delincuent en potència i si respondre a això és considera una bretolada la bola es fara mes grossa.
La solució a les bretolades és eliminar als brètols. Tu que ets persona assenyada i d’ordre tens alguna altra idea?