Per Decret 422/2006, de 28 de novembre, s’ha nomenat Josep-Lluís Carod Rovira “conseller de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya”. El bunyol jurídic que això representa, potser a alguns els fa petar de riure. A mi em fa plorar perquè, un cop més, confirma la falta absoluta de rigor amb què són gestionades les nostres institucions.
La Generalitat de Catalunya està integrada pel Parlament i pel Govern (i d’aquest darrer en penja l’Administració de la Generalitat). El president de la Generalitat, com el seu nom indica, ho és de tota la institució (per entendre’ns, al nivell de la Generalitat, és com un cap d’estat), si bé, a més, acumula la funció de presidir el Govern.
Fins abans d’ahir, al Govern hi havia un conseller de la Presidència, càrrec que, a hores lliures, ocupava Joaquim Nadal. No cal ser doctor en Dret per a adonar-se que una cosa és ser conseller de la Presidència (és a dir, dirigir el Departament de la Presidència) i una altra cosa és ser president de la Generalitat.
L’Estatut d’Autonomia preveu la figura del conseller primer, que encapçala el Govern sota la direcció del president. El conseller primer, evidentment, ho és del Govern, no de la Generalitat. És una figura similar al que en d’altres països és el primer ministre.
Doncs bé, quan llegèixo al DOGC que s’ha creat un Departament de la Vicepresidència i que Carod ha estat nomenat “conseller de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya”, la pregunta que em ve al cap de seguida és: conseller de quina Vicepresidència de la Generalitat? Que jo sàpiga, ni l’Estatut, ni cap llei ni cap reglament no preveuen aquesta figura, i Carod no ha estat pas nomenat vicepresident.
Hi ha qui diu que el càrrec actual de Carod té menys rang que el de conseller primer. Depèn de com es miri. Si mai coexistissin un vicepresident de la Generalitat (abans caldria canviar l’Estatut per a crear aquest càrrec) i un conseller primer del Govern, el vicepresident estaria jeràrquicament per damunt del conseller primer. La veritat, però, és que el càrrec de Carod no només està per sota del que ocupava Bargalló sinó també del que ocupava Nadal. Tampoc no cal ser Max Weber per a veure que un conseller de la Presidència va al davant d’un conseller de la Vicepresidència.
Potser algú pensa que tot això són nimietats. Al cap i a la fi, Carod s’autoanomena vicepresident (sense que n’hagi estat nomenat), i els mitjans de comunicació, una mica desorientats, també el tracten de vicepresident, a vegades del Govern i avegades de la Generalitat.
Nimietats? Això és un país de fireta. Cap república bananera caurà mai en un ridícul així.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Marcel
No se de que t’entranyes a una Generalitat del Principat de Catalunya que és de fireta per culpa d’un tal Tarradellas que ningú amb legitimitat va escollir com a President i que és va vendre el nostre patrimoni per un marquesat borbó inventat, que vols!.
Cal tenir memòria històrica per navegar per aquests verals, ja que res és el que sembla.
Efectivament som un país de fireta.
Enlloc de Govern tenim Generalitat.
Enlloc de policia,Mossos.
Enlloc de Ministres,consellers.
Enlloc de bandera,senyera.
Enlloc de Festa Nacional,diada.
I malgrat tot som demòcrates…i els projectes polítics dels unionistes espanyols obtenen el 85% dels vots. Només un 15% de votants que volen que siguem un país normal com Dinamarca, enfront d’un 85% que tenen projectes autonomistes dins el marc espanyol.
Aquesta és la realitat. La resta,tonteries i demagògia.
Benvolgut Marcel,
Quanta raó que tens! Algú ens demana que li tinguem respecte institucional a la figura del president de la Generalitat. Li’n tindrem, quin altre remei ens queda, quan no tens un estat, les formes són encara més importants. Però es fa molt difícil, i més veient que els primers que no tenen respecte per les institucions són ells mateixos. Amb el teu permís m’agradaria fer correr alguna còpia del teu escrit entre alguns blocs que visito regularment.
Benvolgut Marcel,
Quanta raó que tens! Algú ens demana que li tinguem respecte institucional a la figura del president de la Generalitat. Li’n tindrem, quin altre remei ens queda, quan no tens un estat, les formes són encara més importants. Però es fa molt difícil, i més veient que els primers que no tenen respecte per les institucions són ells mateixos. Amb el teu permís m’agradaria fer correr alguna còpia del teu escrit entre alguns blocs que visito regularment.
Heu penjat, amic Campà, set apunts, cinc dels quals en divendres. Veig que
Veig que porteu penjats set apunts, conc dels quals en divendres. Esteu fi, amic Campà, cap a final de setmana. Seguiu, doncs. Que hi toqueu…
JJI