Fòrum Narcís Monturiol

La creativitat (o també enginy) diuen que és un neologisme procedent de la paraula anglesa creativity. D’acord amb això, seria la capacitat per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes a què s’enfronta.

Així doncs la supercreativitat equivaldria a la capacitat extrema per a inventar objectes i solucions originals davant dels problemes.

Aquestes reflexions vénen al cas després d’haver escoltat l’Honorable Francesc Homs, ex-Conseller de la Presidència davant la qüestió de si la gent que el 27 S es presentà sota la fórmula de JXSí repetiria l’esquema de llista conjunta de diverses forces, bàsicament CDC, ERC, ex PSC i ex ICV. Va dir que es trobaria una solució supercreativa.

Vés per on! Ara resulta que retornar a la situació d’abans de les eleccions del 27 S i concórrer a les del 20 D en llistes separades, com en tantes ocasions anteriors, és supercreatiu!.

Suposo que arribar a aquesta proposta haurà significat llargues discussions, hores d’insomni i molts mals de cap per les possibles conseqüències que comporta tan agosarada decisió. I més, si es té en compte que la tasca de governar comporta la presa de decisions continues en temes de política econòmica, social, fiscal, ambiental, sanitària, educativa etc. Tot això sense oblidar una qüestió menor, com és el temps dedicat a saber si tindrem govern, i qui el presidirà.

La veritat però és que en tot aquest enrevessat “procés”, i no solament, ni molt menys, per part de CDC, ja hi ha unes quantes solucions supercreatives:

–          Presentar una llista on el candidat a la presidència ocupa el quart lloc.

–          Fer unes votacions “plebiscitàries” en les que no hi ha pregunta sinó llistes a escollir.

–          Dir, uns, que els independentistes han guanyat en vots, i, altres, que ho han fet els contraris.

–          Defensar, des de Catalunya, una reforma federal de la constitució espanyola, quan a l’altra banda no hi ha pràcticament federalistes de debò.

–          Creure que les lleis són inamovibles i que no hi ha res a negociar.

–          Portar, com eix central, una proposta de referèndum pactat, quan ens han dit per activa i per passiva que no volen que en fem cap.

–          Fer creure que els tribunals espanyols no estan influenciats pel poder.

–          Passar de puntetes pel tema d’una Llei electoral de Catalunya pròpia que no faci emprar l’espanyola.

–          Seguir negant des d’altes instàncies de CDC i del Govern que la política d’adjudicacions d’obra pública no ha tingut, com a mínim, casos de dubtosa legalitat.

–           Creure que és senzill pactar entre anticapitalistes i gent d’ordre, neoliberal i defensora del “business friendly”.

–          Dir-te d’esquerres i actuar com si fossis de dretes

–          Anomenar-te Iniciativa i cedir-la davant d’altres

–          Creure que amb 10 escons pots imposar el teu full de ruta

–          Etc., etc.

Davant d’això em fa la sensació que en properes eleccions jo també seré supercreatiu. Faré una enorme “butifarra”, i el dia de les eleccions procuraré no passar a prop de cap col·legi electoral, no sigui que algun polític supercreatiu encara em convenci.

Lluís

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!