A tall d'invocació

 M’arriba cada trimestre la revista Dialogal. Em va venir a través de la revista Saó de València. Ahir em va arribar el número 31,[la portada de la foto és la del número 30] dedicat a “El viatge i l’espiritualitat”: té també una entrevista a Raimon Pànikker i una altra a dos pastors sobre la pluralitat dels protestants. Dialogal és una revista sobre espiritualitat i sobre el diàleg interreligiós, publicada conjuntament per l’Associació UNESCO i l’empresa editorial El Ciervo 96. La publicació vol contribuir a una millor comprensió de les diferents tradicions i fenòmens religiosos presents a Catalunya i a la resta del món, així com de les tradicions laiques i les seves expressions.
     A diferència de molts altres intents, crec que la publicació és una plataforma força interessant, que malda, primer, per fer conèixer les religions amb profunditat i, en segon lloc, per extraure’n el millor (o allò més pertinent segons els casos). No sóc dels que pensen que totes les religions tenen un fons compartit i que, sota aparences, prediquen coses semblants. No. No ho crec gens. És més hi pot haver un fons antitètic entre unes i d’altres molt pronunciat. (n’hi ha més) 

Tampoc no m’empasse fàcilment la crosta del discurs. Es dóna la paradoxa que allò que es predica (sols hem de mirar l’església catòlica) no és allò que se sent, ni allò que, en el fons, es fa. Repassant la història (i ara sentint la COPE i veient les declaracions dels Roucos, etc.) s’entén perfectament com hi va haver una reacció de bogeria que va dur la gent a cremar esglésies i convents. És que es tracta de la hipocresia personificada. Tampoc els islàmics que s’immolen segueixen El Corà. Però cal reconèixer –amb tots els meus respectes– que hi ha també cristians pel socialisme (o hi havia?), els del grup Saó o Pere Casaldàliga i molta més gent entranyable i admirable. 
      Jo li fuig a la paraula religió, en canvi, hi ha una altra cosa, que podem anomenar espiritualitat que m’interessa molt. Dialogal se situa en aquestes latituds. Crec, com diu Alan Watts, que la vertadera religió rau “en la transformació de l’ansietat en somriure”.  Per això cal oblidar-se d’antigues litúrgies, sobretot les occidentals, i anar a l’encontre de noves propostes. Una de molt interessant és la del budisme, però també n’hi ha d’altres, com la religiositat laica que promou Marià Corbí.   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!