Sóc més de “la flor de maig” que no pas de “la creu de maig”, però en aquest món ha d’haver de tot. La creu de maig és una tradició popular arrelada a molts llocs, a Figueres es fa una fira, també hi ha festes a l’Aran i en diversos indrets dels Pirineus, al País Valencià és una activitat lligada a algunes colles falleres, etc. És una festa d’origen religiós però,que pel que fa a la seva versió en alguns indrets de Catalunya, ha anat derivant cap a aspectes folklòrics andalusos amb una base de tòpics i nacionalcatolicisme.
És sorprenent que aquesta activitat s’hagi incorporat al programa de festa major d’enguany i que, malgrat que tota la propaganda està exclussivament en castellà compti amb el suport de l’Ajuntament de Sant Boi i de la Diputació de Barcelona, al costat, de manera insòlita, de la Junta de Andalucia. Aquest intrusisme institucional és inacceptable, a no ser que els organitzadors, la Casa de Sevilla de Sant Boi no sigui una entitat catalana sinó que es considerin uns andalusos afincats a Catalunya i que la Junta sigui el seu govern i patrocinador. Les subvencions publiques que té, via govern andalús i Diputació de Barcelona, deuen ser quantioses, ja que Sant Boi està ple de banderoles a tot color i el programa d’actes dura tres dies amb tablaos flamencs, actuacions, missa rociera, espectacles equestres i, per donar la nota localista “exhibición de fuegos” a càrrec d’una colla de diables. Ja sé que aquest escrit no és per fer amics entre els organitzadors però he de manifestar el meu punt de vista crític amb l’encapsulament cultural i el menyspreu a la llengua i a la realitat cultural del país on viuen, la majoria des de fa 30 o 40 anys, No sóc ningú per dir que han de fer els catalans amb origens andalusos, ni vull imposar cap identitat ( qui traeix els seus origens és poc de fiar, com va dir en Carod una vegada a Sant Boi en la inauguració d’una seu de la casa d’Andalusia) , però com a membre del govern municipal he de manifestar el meu desacord amb el to que té tot plegat i amb el suport institucional sense condicions. Estic més al costat d’altres andalusos que serven amb orgull els seus preuats origens però que han volgut esdevenir catalans i no uns eterns i melancòlics immigrants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¿Que este escrito no es para hacer amigos?, al contrario, es para hacer más amigos a los amigos. Ha sido sobre la Cruz de mayo pero podría haber sido sobre cualquier otra cosa. Va dirigido a la grey propia, para tenerlos contentos, casi para pedir perdón.
Perdón por un escrito anterior que seguro no generó aplausos entre los acólitos que se pasean por este blog. Me refiero al escrito sobre la LEC y sobre el que, pese a ese “parlem-ne”, hay y habrá un silencio absoluto, omertá para ser exactos.
Pues hagamoslo:
La semana por la República que organizó ERC en St. Boi, con escasa asistencia, mucho ruido (contaminación sonora), fideuá, y diseño gráfico y publicitario de calidad, estuvo (según la própia erc) subvencionada por la Fundació Irla, que curiosa (y sospechosamente) recibe fondos públicos de las 5 Consellerias de la Generalitat controladas por ERC.
Los Departamentos de ERC destinan grandes cantidades de dinero público a subvencionar las actividades folclóricas de los Casals Catalans en el exterior; asimismo, se destinan elevadas sumas a subvencionar escuelas en la Catalunya Nord, para apoyar a la lengua Quetxúa en Equador, para abrir “delegaciones” en Manhatan, para subvencionar el diario “Avui”, “el punt”, La Vanguardia, o numerosos digitales propiedad de “amigos”.
“com a membre del govern municipal he de manifestar el meu desacord amb el tò que té tot plegat i amb el suport institucional sense condicions”…
Pero la cadira es la cadira, y soltarla duele más que la subvención a la Cruz de Mayo.
Y en cuanto al articulo anterior, “parlem-ne d’educació”, es curioso que te refieras no a la posición favorable de ERC a la LEC, sino a la opinión que sobre la LEC se expresa en la revista oficial de ERC, como si fuesen cosas diferentes. El funambulismo dialéctico, la doble moral, el defender una cosa y su contraria, el no atreverse a criticar abiertamente a la dirección a la que avalastes, te deja tan en fuera de juego, te pone tanto en evidencia, que te hace perder la escasa credibilidad que te pudiese quedar.
Y te atreves a hablar de subvenciones ?