Aquesta estafa, que en diuen crisi, ha servit per augmentar la riquesa i recentralitzar el poder de la casta burgesa. En èpoques de crisi el poder passa a mans de menys mans.
El govern català diu que la culpa és del govern espanyol. El govern espanyol diu que la culpa és del govern europeu. I el govern europeu diu que la culpa és dels mercats, que representa que no se sap qui són, i que són la casta burgesa d’aquí i d’allà.
La casta burgesa, aprofitant l’alienació mediàtica, està convertint la lluita de classes en massacre social.
La casta burgesa s’afanya. Al PPSOE se li va parar el temps amb la transició i ara els haurem de treure amb la poltrona enganxada al cul.
Els rics cada cop són més rics, els treballadors cada cop som més pobres, i diuen que no hi ha diners per polítiques socials.
La casta burgesa cada cop són més rics i poderosos. Ells no han oblidat la lluita de classes.
La dreta fa beneficència, l’esquerra fa polítiques socials.
La paraula és l’instrument ideològic de la consciència.
La dreta sap que per què hi hagi unes polítiques socials solidàries, ha d’haver-hi una fiscalitat redistributiva, la qual cosa és un important pas en l’emancipació dels treballadors.
Una mentida repetida cent vegades acaba semblant veritat.
La dreta provoca i alimenta la violència i el terrorisme tallant i criminalitzant les legìtimes aspiracions socials, nacionals i democràtiques de la societat civil.
La feina de les esquerres és implantar unes bones polítiques socials perquè els treballadors tinguem garantides les necessitats bàsiques. La feia de les dretes és retallar les polítiques socials perquè el capital faci negoci amb les nostres necessitats bàsiques.
No ens podem passar la vida votant dretes (per acció o omissió) i barallant-nos-hi perquè facin polítiques d’esquerres.
Abans els clans eren familiars, locals i religiosos, ara són socials i depenen de la categoria dels carnets que portes a la cartera.
¿Llibertat per què, perquè el ric pugui especular amb l’habitatge o perquè el treballador hi tingui accés?