L’ART ÉS EL LLENGUATGE DE LA CONSCIÈNCIA
22 de juny de 2013
Sense categoria
0 comentaris
La burgesia, experta en hibridacions, promociona l’art decoratiu.
La burgesia, experta en hibridacions, promociona l’art decoratiu.
En política, la qüestió no és qui ho fa millor, sinó per qui es governa: pels treballadors o per la burgesia? Quins interessos es defensen: les polítiques socials o les rendes del capital?
Quan la majoria social vota dretes o no vota, i les esquerres, dividides i sense un projecte social i nacional prou clar, no tenen capacitat per guanyar unes eleccions; la desobediència civil i el dret a la pataleta sempre pot ser una opció que cal tenir en compte.No podem oblidar que l’Índia de Gandi era
A hores d’ara, ja és evident el fracàs econòmic de les polítiques de dretes, el problema és que les esquerres no tenen mitjans de gran abast per explicar a la gent que hi ha alternatives. Una mentida repetida cent vegades acaba semblant veritat, i les majories voten allò que els hi diuen els mitjans d’alienació
Perquè unes estisores funcionin calen dos tallants que es contraposin. Perquè la democràcia funcioni calen diferents versions de la realitat que es contraposin.Hi hauria d’haver mitjans informatius de dretes i d’esquerres, i que cadascú decideixi a qui s’escolta i què es creu. Les dretes mai han abandonat la lluita de classes. Les esquerres ens vam
Hi ha moltes formes d’addicció, i l’alienació social és la més comuna. No es nota perquè està constantment publicitada pels mitjans d’alienació de gran abast, però mata la consciència. S’alimenta de l’egocentrisme consumista i les mentides autoindulgents. “Cent mil mosques mengen merda, mengeu merda.”
Retallant polítiques socials, informacions de mitges veritats i mitges mentides, impostos dels rics. Retallada a retallada, la dreta va imposant el pensament únic com el dogma necessari de la política necessària. Controlar, manipular, enredar, retallar tot el que no els hi va bé. Retallant, retallant i anar marxant. Tot el que a ells els hi
¿De què serveix l’agitació de la violència si a l’hora de les eleccions tornen a guanyar les dretes, que són els de l’austericidi i les retallades socials?
El capitalisme liberal ha provocat una crisi amb l’especulació per enriquir-se retallant les polítiques socials i els impostos dels rics. Però diuen que és una crisi de confiança, que si no confiem en ells ens acabaran d’arruinar. En el fons saben que són prescindibles, i amb la seva fugida endavant, estan disposats a morir matant.
Quan el capital ha arruinat un país marxa a un altre. Les polítiques socials sí que en tenen de pàtria, i quan badem, les dretes les privatitzen perquè el capital pugui fer negoci amb les nostres necessitats bàsiques.
La banda terrorista dels mercats, que són els rics, però que representa que no se sap qui són, practiquen sistemàticament la lluita de classes, mentre nosaltres ens adormim veient la tele.
Ells s’han introduit en la nostra consciència i prenen les nostres decisions. Ells són la nostra consciència i prenem les seves decisions. Ells són el miratge ilusori creat per la nostra insatisfacció existencial. Ells són la fugida endavant de les nostres pors i frustracions. La realitat és nua, els vels són als nostres ulls.
A l’hora de retallar les polítiques socials, les dretes sempre es posen d’acord. A l’hora de defensar-les, no totes les esquerres estan a l’esquerra. Usar els nacionalismes contra les polítiques socials, és una política miserable. Qui governa és qui fa els pressupostos, i tenim uns pressupostos fets per CiU i PP amb el suport d’ERC.
El Govern Català diu que la culpa és del Govern Espanyol, el Govern Espanyol diu que la culpa és del Govern Europeu, el Govern Europeu diu que la culpa és dels Mercats, i els Mercats (que són els rics d’aquí i d’allà) representa que no se sap qui són. Mentrestant, els rics, d’aquí i
Les dretes, que són els neoliberals, usen els nacionalismes per retallar les polítiques socials i rebaixar els impostos dels rics.